Finalment s’hauran de repetir les eleccions a l’Estat espanyol. Hi ha qui diu que el fet que els polítics no hagin estat capaços de posar-se d’acord i pactar és un fracàs de la democràcia; per què?
Els polítics han de parlar, han d’intentar pactar, han de cedir, però tot i així, és possible que no arribin a cap consens. És normal que quan s’asseguin a negociar cada partit tingui les seves línies vermelles, aquells punts als quals no poden renunciar sense perdre la seva essència; cap pacte pot passar per sobre dels principis, i PSOE, Ciutadans i Podemos tenen uns principis totalment divergents; pel que fa al PP, sembla que la paraula “dialogar” no formi part del seu vocabulari. No queda més remei, doncs, que tornar a votar a veure si aquesta vegada surt l’aritmètica parlamentària. Es podria discutir si cal una campanya tradicional, si cal esperar fins al mes de juny…, en fi, detalls que no s’han previst perquè fins ara hi ha hagut un clar bipartidisme i no s’ha produït una situació semblant, però el fet en si de votar un altre cop és totalment democràtic.
El que sí és un fracàs de la democràcia és tenir lleis que permetin que un govern en funcions tingui més poder que el Parlament electe, és un fracàs de la democràcia que es permeti que un govern en funcions no hagi de donar explicacions al Congrés, és un fracàs de la democràcia que un govern en funcions pugui tirar al dret com si tingués majoria absoluta, és un fracàs de la democràcia que el TC sigui un titella a les mans d’aquest govern en funcions i tombi qualsevol de les lleis que surtin del Parlament de Catalunya, al·legant que envaeixen competències de l’Estat.
El proper juny, exercim el nostre dret democràtic i votem en consciència.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI
Si senyora, encara que ens faci mandra hem de votar