La suspensió unilateral de la investidura de Carles Puigdemont per part del president del Parlament és l’enèsima giragonsa que els nostres polítics han elaborat per tal de desconcertar-nos encara una mica més.
Teresa Jordà, diputada d’ERC, declarava fa uns dies, donant suport a la decisió de Roger Torrent: “Intentarem que aquesta investidura sigui real i efectiva.” Potser fa massa temps que és a Madrid, però amb real i el seu sinònim efectiu abona la tesi unionista que vivim a Matrix.
Per a mi el més efectiu és investir Puigdemont; fonamentalment, perquè ha guanyat en vots reals dins del bloc sobiranista. Realment es creuen que prescindint de Puigdemont (il·legítimament destituït) i posant algú que caigui millor als colonitzadors s’aturarà el 155? Que els presos polítics sortiran de la presó? Que deixaran en pau la immersió lingüística i els mitjans de comunicació públics? Que podran governar sense la fiscalització del Constitucional?
De debò confien en un govern espanyol, amb suport majoritari al Congrés, que empresona per rebel·lió (sense violència!) i que persegueix el pensament i les idees; que té la indecència de dictar des de les rodes de premsa a qui han d’encausar els fiscals i què ha de dictaminar el Constitucional?
Subscric el que va dir el cupaire Carles Riera: “Recular en els mots, lluny de calmar la bèstia, la revifarà. A la repressió, només s’hi respon mossegant més fort amb democràcia, determinació, unilateralitat, mobilització i desobediència civil i institucional.”
Joan Xuriach Fusté
HGxRep
Escrit publicat al PuntAvui
