Sembla que el fiscal general ha quedat molt satisfet amb les declaracions dels membres de la mesa, sobretot de les de la presidenta Forcadell, acceptant el 155 i deixant la DI del 27 d’octubre com un acte simbòlic. Ja hi ha qui els titlla de traïdors, de covards que només de sentir-se amenaçats han canviat de bàndol. De debò són tan innocents?
A veure, des de quan té cap valor una declaració feta sota coacció? Perquè no oblidem que si no deien el que el jutge volia sentir anaven de dret a la presó. Si et tenen agafat pel ganyot i o et deixen anar fins que no reneguis de les teves conviccions, mantenir-t’hi ferm pot ser un acte heroic, però és un sacrifici inútil. Els nostres polítics ens fan més falta al carrer que a la presó i en les circumstàncies actuals hem de ser pràctics.
Hi ha uns quants exemples a la història de personatges que, posats en una situació semblant, han preferit ser pragmàtics que no pas herois; el primer que em ve al cap és Galileu Galilei, l’astrònom que va descobrir que la Terra rotava al voltant del Sol i no al revés, teoria contrària a l’oficial de l’Església. Davant de la disjuntiva el va posar la Inquisició, retractar-se o anar a la foguera, Galileu ho va tenir clar. És clar que, després d’haver confessat que la Terra estava quieta i eren els altres planetes que es movien al seu voltant, va dir, procurant que no el sentís el Torquemada de torn: E pur si muove!
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI