Negar el valor de la desobediència és negar la història i abocar-nos al més absolut immobilisme. Si no s’haguessin desobeït determinades lleis, ni els negres ni les dones no podrien votar.
A Espanya sense anar més lluny durant els anys 80 i 90 desenes de milers de joves ens vam negar a fer el “Servicio militar obligatorio”. Aquells joves vam plantar cara a l’Estat i a l’exèrcit i vam declarar que no ens sotmetíem a un Estat (l’espanyol) que no ens representava ni a un exèrcit que rebutjàvem. Molts ho vam pagar amb penes de presó. Però com que els “antisistema” ens vam arribar a comptar per desenes de milers, es va guanyar la batalla i el 2001 es va abolir definitivament el servei militar espanyol, prèvia reforma del Codi penal i militar.
Avui els “antisistema” són els nostres representants polítics, presidents, consellers, alcaldes, diputats, etc. jutjats i empresonats pel mateix Estat espanyol i, el més greu, en nom d’una llei interessada que nega el dret inalienable que tota Nació té a decidir pel seu compte.
Una societat moderna com la nostra, ¿està disposada a sotmetre’s per por i renunciar a drets col·lectius fonamentals?
Salvi Pardàs Sunyer
HGxI
