Cada vegada que el senyor García Margallo obre la boca s’obre la caixa dels trons. Com se li va ocórrer de confessar públicament en una cadena de televisió tots els tripijocs que munta per subornar els representants dels altres països europeus perquè declarin el que a ells els interessa respecte al procés català? Ja de per si, aquesta martingala és reprovable, antidemocràtica, poc elegant i tots els qualificatius negatius que puguem imaginar, però engegar-ho pel broc gros en un programa televisiu, per més que sigui una cadena de la caverna, és, com a mínim, imprudent i se’ls pot girar en contra.
Ha deixat en entredit la credibilitat dels polítics europeus, que segons ell, s’han deixat comprar; per tant, es pot deduir que totes les afirmacions que anaven dirigides a engruixir la política de la por no tenen cap valor, que són només foc d’encenalls.
Sembla que se’ls ha “convençut” de fer declaracions favorables a l’unionisme a canvi de favors. Quins favors? Si l’Estat ha de pagar aquests favors, vol dir que els hem de pagar nosaltres, que, mal que ens pesi, encara hi som.
Esperem que el senyor Margallo doni les explicacions pertinents al Parlament i que la seva relliscada hagi servit per convèncer uns quants indecisos més de la conveniència de marxar d’un estat que si més no, no ens estima gaire.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI
En Margallo es tan fatxenda que amb les seves declaracions creia que feia mèrits !