La corrupció és un mal endèmic al nostre país i per mi té dues vessants importants, una la que es refereix als membres de la classe política i l’altra a tota la societat en general.
En allò que es refereix al primer aspecte sembla que unes lleis que fessin incís en la transparència, en les incompatibilitats, en controls externs i un funcionament estricte de la justícia solucionaria el problema. Però encara que tots aquests aspectes són molt importants, a la meva manera de veure, no n’hi ha prou: falta que l’opinió pública censuri les polítiques poc clares o definitivament corruptes i que les denunciï, les practiqui qui les practiqui. El poder sempre pot trobar escletxes legals, excuses i explicacions per justificar el que és injustificable i som els ciutadans els que no ho hem de permetre que ens donin gat per llebre.
Acabo de veure que la parella de l’alcaldessa de Barcelona tindrà un càrrec a Barcelona en Comú i, tot i que aquest càrrec no cobra de l’Ajuntament, em sembla que aquest fet no dóna un bon exemple a la ciutadania. Per altra banda s’han creat uns comissionats amb uns títols i unes funcions bastant críptiques per al ciutadà normal, entre els quals em trobo; aquest fet tampoc no contribueix a la transparència, s’hauria d’explicar a tothom què faran i a quins càrrecs substitueixin.
Una nova política ha de ser coherent amb allò que predica, no es pot permetre caure en els mateixos vicis anteriors.
Teresa Calveras
HGxI
