Fa gairebé dos anys, abans de les darreres eleccions andaluses, l’alcalde comunista de Marinaleda, Sánchez Gordillo, feia aquestes declaracions: “la revolució catalana va més enllà del nacionalisme burgès, a Madrid estan contents per l’aparició de Podemos doncs són els únics que poden fer fracassar el procés”. Clar i contundent, dels pocs que, aleshores, va veure més enllà de la cua per ‘épater les bourgeois’ d’en Pablo Iglesias i va desmuntar el vell tòpic de l’esquerra unionista, tòpic que afirma que l’independentisme català era cosa de la dreta i les classes benestants.
El 2008, el ‘rei’ de Podemos va escriure: “Zapatero s’ha convertit en referent progressista mundial”, tota una declaració d’intencions que evidenciava l’abast de la ‘revolució’ que sorgiria, anys després, als platós televisius.
A Barcelona, l’equip de Colau s’esforça en “desvincular el Born de l’únic motor lògic que podia donar-li vida: la memòria de l’Estat constitucional català del XVIII esborrat per la barbàrie borbònica” (Xavier Hernández, doctor en història) i “en amagar el canvi de rasant que és l’assassinat de civils a les ciutats europees amb 22 mil bombes llençades. Un projecte polític de fons, que vol negar, ja no la memòria dels altres, sinó la història: fer callar els carrers” (Jordi Graupera, filòsof i periodista).
La veritat no els interessa, viuen de la farsa federalista, del front esquerra-dreta més tronat i pel manteniment de la colònia. Els catalans que ens donem la mà al carrer, sense conèixer-nos, volem ser lliures; és la llibertat, estúpids!
