Comentari suggerit per un escrit de la Teresa Calveras en aquest blog:
El dissabte, a la capital del seu regne, vàreu (vàrem) tornar a donar una lliçó al món. Les imatges parlen per si soles (encara que això avui en dia i per a molts espanyols, no signifiqui gran cosa). Gratitud i admiració és el que molts sentíem mentre, emocionats, seguíem la retransmissió de TV3 (a la resta de canals, silenci i negació de la realitat absoluts).
Completament d’acord amb la teva carta. Molta gent no hi era el dissabte a Madrid, començant per la batllessa. Les “esquerres tradicionals” s’han transformat en “dretes pseudo progressistes”. Perquè…una ideologia que no impulsi canvis disruptius de la societat, canvis de veritat…es pot definir com d’esquerres? Ja no parlo només del dret d’autodeterminació.
Una esquerra que no es qüestioni la monarquia, l’església/religió, l’exèrcit, el monopoli energètic, l’ús i el paper dels mitjans de comunicació, els models d’ensenyament, laborals, de mobilitat i transport privats, el consumisme, l’obsolescència programada, el control demogràfic, les polítiques de producció agràries, mediambientals, etc…Té sentit? Potser aquesta “nova esquerra incipient” que esmentes és, tal vegada, l’única esquerra que existeix a Espanya. Sense cap pes ni possibilitats d’arribar a governar. Marginal i també silenciada. Els desitjo molta sort, però no els podem esperar.
David Calabuig
HGxInd
