Fa anys que visc i treballo a Catalunya, em sento espanyol, no vull la independència.
Vaig dir sí a l’Estatut del 2006, els polítics que he votat han fet bones lleis: pobresa energètica, taxes bancàries, horaris comercials, prohibició de les curses de braus…
Estic a favor de la immersió lingüística.
Tinc una petita empresa que amb el corredor mediterrani acabat i amb accessos dignes al port de Barcelona seria més gran.
Em molesta anar a Madrid a intercanviar vols quan l’aeroport del Prat té més moviment de passatgers que el de Barajas.
No entenc que encara paguem peatges per anar arreu i ara, també, hàgim de salvar les autopistes ruïnoses (al costat d’autovies gratuïtes) de la capital d’Espanya.
Quan utilitzo Rodalies, amb trens tercermundistes que transporten, amb retard, milers i milers de persones a treballar, penso en l’AVE de Toledo i els seus nou passatgers diaris.
Hem patit retallades en sanitat i ensenyament que amb un dèficit fiscal raonable no haurien calgut. Per als diferents governs espanyols, el fet de viure a Catalunya et converteix en un espanyol de segona.
JOAN XURIACH FUSTÉ
HGxI
Nota: Per a més informació i veure comentaris podeu llegir l’article a La Vanguardia
