Recordeu aquell eslògan que va fer servir el PSOE en no sé quines eleccions: Si tu no vas, ellos vuelven? Llavors ja vaig pensar que no es creien gaire el seu programa, quan la propaganda per aconseguir vots es basava no en les excel·lències de la seva gestió sinó en en el fet que que la competència encara era pitjor.
Ara, Pedro Sánchez torna a fer el mateix. Vol que li aprovin els pressupostos i, amb els pocs escons amb què compta, necessita els partits independentistes sí o sí. I, què se li acut per seduir-los? Doncs, amenaçar-los de convocar eleccions. Cuidadito – sembla que els digui -, que si marcho yo vienen los otros.
A veure, senyor Sánchez, he de reconèixer que vostè és més guapo i una mica més simpàtic que el senyor Rajoy, però a banda d’això, que no és precisament un mèrit polític, em vol dir en què es diferencia el seu govern de l’anterior? Ens promet no sé quants milions en inversions, com el seu antecessor, i ja estem acostumats a que aquests milions es quedin en promeses; recordeu aquella partida econòmica que ens havia d’arribar quan es va aprovar l’Estatut? Encara l’esperem, i llavors qui hi havia al Gobierno era el senyor Zapatero. També va prometre diàleg; també el PP volia dialogar sempre que només es parlés del que ells volien; en què es diferencia de vostès, vostès que s’aixequen de la taula de negociacions quan es tracten temes que no els agraden?
Els independentistes ja tenim clar que ens és igual qui mani a la Moncloa, sempre tindrem per interlocutor un conill de guix que ni ens escolta ni ens vol escoltar.
O sigui que si vol convocar eleccions, convoqui-les. És el que li està demanant el tripartit de dretes. Potser si els acontenta es guanyi algun aliat al Congrés, que bona falta li fa.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxInd