Diumenge vaig viure la jornada del referèndum com a apoderat a l’institut Príncep de Girona. Doncs bé, la barreja de sentiments que vaig experimentar va ser molt semblant a la de molts altres testimonis: entusiasme, neguit, determinació, por, tristesa, nervis, emoció.
Quan vàrem acabar el recompte ens vàrem alliberar de tot, moments d’alegria i de reconeixement mutu. Conscients que el poble català va donar una lliçó de dignitat i d’enteresa al món.
Abans em vaig adonar de la presència al centre de Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda i observador internacional. Malgrat que no soc comunista, és una persona a qui admiro, com totes les que són conseqüents amb les seves idees. És alcalde des del 1979 i, amb els seus errors i encerts, no ha deixat de lluitar mai pels drets de la gent del camp, pels drets del nacionalisme andalús i la lliure autodeterminació dels pobles; per això té condemnes pendents.
El vaig abordar quan sortia al carrer: “Hombre! Uno de los pocos comunistas auténticos.” Em va somriure i ens vàrem donar la mà.
Vàrem xerrar força estona. “El statu quo español es muy fuerte y el andaluz también. Ni el PP hubiera tejido tan bien el clientelismo y las redes de poder como lo ha hecho el PSOE. Sigue pendiente una reforma agraria de verdad. Como dije en una entrevista hace un par de años, Podemos ha significado un respiro para el PP; nunca será mayoritario (son el PSOE de los 80) y además pueden hacer descarrilar la revolución catalana. En España no existe una izquierda de verdad, fuerte; por eso, aunque parezca un contrasentido, aumenta el populismo y la extrema derecha. Deseo la República Catalana, por vosotros y por lo que pueda significar para nosotros.”
Ens vàrem acomiadar, ell desitjant-nos sort i jo donant-li les gràcies pel seu suport a la democràcia.
Joan Xuriach Fuster
HGxI
——————————————————
Llegiu també altres escrits dels nostres companys sobre els fets d’aquests dies:
-
El primer d’octubre al Mare Nostrum, per Núria Costa i Woith
- Ídols amb peus de fang, per Maria Gemma Cerezo Pumariega
- Forjant l’ànima del nou país, per Octavi Dolcet Rodríguez
- Un dia agre-dolç, per Elvira Castell
- Records de fa més de 40 anys, per Josep Ibarz
- No us ho perdonarem mai. David Calabuig
- L’1-Oct, ja ens quedarà per sempre a la memòria, per Teresa Calveras
- Ahir vaig sentir, una vegada més, l’orgull de formar part d’aquesta gran família catalana, per Alícia Ribot Sabaté
Animeu-vos a compartir la teva experiència d’aquests dies i envieu-nos un escrit per a publicar-lo.
Ajudeu a difondre aquest article fent ús de les icones que trobeu aquí sota.
