Nosaltres és la paraula més bella del diccionari català. Perquè el grup és l’àmbit on les virtuts humanes
es posen en pràctica: la solidaritat, la col·laboració, el respecte, l’acompanyament, l’estimació. Per una
espècie social com la nostra, el grup és imprescindible per sobreviure i, a més, ens proporciona l’espai
de seguretat i confort que ens ajuda a ser feliços. Ara bé, el grup és també una font d’insatisfacció i
patiment. Cada dia constatem els mals que comporta l’enfrontament entre diferents “nosaltres”. La
solidaritat dins el grup sovint es fa servir per atacar altres grups. Les guerres, per exemple, són conflictes
entre grups/nació que consideren que l’altra nació és un agressor o que té algun recurs que hauria de
pertànyer a la nostra nació. Hi ha conflictes enquistats com el de la nació catalana amb la castellana que
no troben solució per dècades i segles que passin. I el món en va ple de casos similars. Dins les nacions hi
ha enfrontaments entre grups, per exemple entre partits polítics, clubs de futbol, associacions de
qualsevol mena. La paraula més bonica pot embrutar-se amb molta facilitat.
Com podem mantenir la paraula nosaltres neta i polida? Per on podria anar la solució als conflictes entre
nacions i, per extensió, entre qualsevol grup enfrontat a altres grups? Per mi només hi ha una via, que
consisteix a eixamplar l’àmbit del grup que considerem nosaltres. La ciència ens proporciona una ruta
per avançar. TOTS ELS HUMANS SOM BÀSICAMENT IGUALS. Charles Darwin, que ens va en la
perspectiva adequada per comprendre d’on venim i què som, ja va veure clar que els humans som
eminentment iguals arreu. Es tracta doncs de reconèixer que NOSALTRES ABASTA TOTA LA HUMANITAT,
sense excepcions. Amb això no pretenc que les nacionalitats s’esborrin i passem a ser ciutadans del món
d’un dia per l’altre. Venim de segles d’història en els quals les limitacions en les vies de comunicació i el
control dels recursos a l’abast han conformat grups nacionals, els quals, per molt que puguin anar
canviant no ho faran d’avui per a demà. Es tracta, crec, d’anar transitant cap endavant tenint clar que
qualsevol grup al qual pertanyem s’ha de supeditar al grup gran i més important al qual pertanyem, és a
dir tots els humans.
I això com es fa? S’ha de practicar, perquè la ciència també ens mostra que la tendència a
l’enfrontament entre grups és inherent als humans i no ens en podrem desfer. Es tracta de fer un esforç
per veure en qualsevol altra persona un membre del meu grup, del meu nosaltres. I de posar en marxa
els mecanismes de col·laboració amb els quals estem equipats tots els humans. La globalització, que ha
vingut de la mà de la tecnologia, ens ha de facilitar la feina. I com a catalans? De moment, com a
catalans, és urgent no empetitir per sota el grup nosaltres. No ens podem perdre en trifulgues entre
partits o entre associacions. I de cara enfora ens hem de fer valer tenint sempre present que l’adversari
pertany al mateix gran grup de la humanitat i que la nostra única limitació com a nació és la pertinença a
aquest gran grup. Espanya, Europa i la resta de països del món hauran de fer el mateix camí. Ja els
ajudarem. El món serà català o no serà.
Josep Lluís Torres
