“No us atureu. Endavant, sense aturar-se!!! Continueu treballant fins aconseguir la INDE, que ho esteu fent molt bé!!!”
Aixó m’ho deia l’amic Pep divendres passat, la nit anterior de l’assemblea general de l’ANC, quan li vaig dir que no faria la sortida en bici perquè anava a Girona. “Doncs, ja t’explicaré com ens ha anat la sortida”, em va dir.
El diumenge, la Montse em preguntava entusiasmada: “Explica, explica. Com va anar? Que bé, oi?!… No, jo no m’apunto a l’ANC, no. No vull implicar-me.”
L’Ignasi, també molt excitat, l’endemà, m’envia un mail demanant-me que li expliqui com va anar l’assemblea. “No, no hi vaig anar perquè teníem assaig els de la coral”.
Què els hem de dir a tants companys, amics i coneguts que, sent conscients del moment excepcional que vivim, manifesten una indiferència tan gran?
Ho accepto perquè sóc conscient que cadascú és com és, però no puc entendre-ho si es tracta de persones conscients del que ens hi juguem.
Em sap greu i, alhora, em sento decebut.
Hem de ser conscients de la gran feinada que tenim per davant fins que no assolim una clara majoria social que faci irreversible la independència de Catalunya.
Companys, sense deixar d’anar en bicicleta, cantar a la coral ni deixar de fer res de tot allò que feu habitualment, segur que podeu compatibilitzar-ho amb alguna de les tasques que portem a terme els voluntaris d’HGxI. No ens deixeu tota la feina a nosaltres! Perquè…
I perquè només cantant Els Segadors i fent voleiar la bandera, no aconseguirem convèncer ningú que sigui contrari a la independència.
Enric Sánchez (HGxI)
