Per a poder aconseguir la llibertat de la Nació necessitem una peça que no tenim, un líder.
El líder que canalitzi l’energia del moviment ha de tenir dues característiques essencials: ambició, coratge i honestedat. Vaja, són tres i no dos: ambició, coratge, honestedat i determinació. Vaja, tornem enrere, ja en tenim quatre: ambició, coratge, honestedat i determinació. Repassem les característiques abans no me’n surti una altra que faci encara més difícil de trobar el líder ideal: ambició, coratge, honestedat, determinació i ha de ser una persona culta. Caram, ja en van cinc. A veure, una per una. L’ambició té
mala fama, però és imprescindible en un líder. Cal algú amb autoestima, fortalesa interior i que no s’acontenti amb engrunes. Algú que vulgui ser el primer, un guanyador. Per ser-ho no li cal trepitjar els altres, encara que potser una empenteta o saber posar el cos per davant va bé. L’ambició ha d’anar unida al coratge, a la valentia, que no és temeritat. Ens cal una persona tant valenta com realista, que sàpiga en quin moment se l’ha de jugar o ens ha de demanar que ens la juguem col·lectivament. Per això
també aquesta persona ha de ser honesta. No ens pot demanar res que no estigui disposada a fer ella mateixa. Ens ha de mantenir informats de les fortaleses i debilitats del projecte i dels riscos que prenem així com de les oportunitats que se’ns presenten. No pot ser algú que s’aprofiti de nosaltres per aconseguir el que la seva ambició li demana. Per comandar la nau del projecte nacional, aquest líder ha de tenir determinació. Un cop estiguem en moviment sempre es pot modificar el rumb, però no s’ha de
recular. El líder ha d’anar al davant i els que el seguim hem de notar que ell sap cap a on va i, si dubta, no ho sembli. Quan dubtem necessitem algú al davant que ens estiri i ens transmeti confiança. Per tal que aquestes qualitats estiguin fonamentades en una base sòlida anirà molt bé que el líder sigui algú amb una bona formació intel·lectual, que sigui una persona culta, que sàpiga història i coneixedor de la condició humana. Ha de saber amb qui s’hi juga la vida, tant pel que fa als companys com pel que fa als
adversaris. Ha d’haver interioritzat la manera com la naturalesa humana s’ha expressat a través de la història. Anirà bé que parli unes quantes llengües i hagi tingut contacte amb altres llocs i tradicions perquè necessitarem explicar-nos i trobar complicitats.
Arribat fins aquí, repassem les qualitats necessàries del líder perquè veig que m’està sortint un retrat robot d’algú que serà molt difícil de trobar, gairebé impossible. Tindrem la sort que surti algú que reuneixi les cinc qualitats: ambiciós, valent, honest, determinat, culte i generós? Ui, ara me’n surten sis!
Deu haver tret el cap perquè la generositat no l’havia considerada i serà imprescindible. Qui ens porti a la llibertat ha de ser una persona generosa, que no s’ofengui fàcilment, que sàpiga compartir el protagonisme, que sàpiga callar i concedir en les discussions interminables, que tingui clar que donar i
compartir és tan important com tenir. De fet, ara que ho penso, potser és la manca de generositat la que pot fer inútils les altres qualitats. Pot ser que hi hagi més d’un que en reuneixi tres o quatre, prou per posar-nos en marxa, però si aquest conciutadà o conciutadana no dona la mateixa prioritat a la
primera persona del plural (nosaltres) que a la primera del singular (jo) difícilment serà el líder que ens porti a la llibertat. Quina és la probabilitat que entre nosaltres surti algú ambiciós, valent, honest, determinat, culte i generós? Suposo que molt baixa. Podríem repassar alguns presidents, primers ministres, reis, pares de la pàtria que se n’han sortit amb més o menys èxit i potser n’identificarem més d’una de les qualitats, no totes. Penso, per exemple en Washington, Churchill o Mandela. Serà difícil.
Però podria ser que hi hagués una via més realista en la recerca del líder que esperar que en surti un de perfecte: que surti un grup reduït de persones generoses. Potser no seria tan difícil trobar-ne unes quantes. Potser hi haurà l’ambiciós i valent, però no gaire informat, el culte, però poc ambiciós, el que és exemple d’honestedat però no gaire valent. Si tots són generosos, ja trobaran la manera de col·laborar pel bé de la Nació. Tampoc serà senzill. Algú s’hi haurà de posar al davant, els colideratges no
funcionen, però també és cert que els lideratges són renovables i ningú és imprescindible. Si hi ha generositat tot pot funcionar ben greixat. Considero que aquesta és la més important de totes les qualitats d’un bon líder, la que ens pot posar en un camí estable cap a la llibertat i la que ens pot ajudar
a consolidar-la més enllà de la consecució d’un Estat. És la qualitat que hem de posar al cor de la Constitució del nostre Estat, per evitar que surti algú que ens digui que ja no cal buscar-ne més, que amb ell i els seus descendents ja ho tenim tot solucionat per sempre més.
Josep Lluís Torres
