Els 30 minuts de la Via
Trenta són molt pocs minuts per poder mostrar el que va representar la Via de la passada Diada.
Va ser una festa i de les grans. Així es podia endevinar pel que es va veure a la pantalla i així ho poden testificar els participants: alegria, entusiasme, orgull i més adjectius que hi vulgueu incloure.
El reportatge (30 minuts: TV3 15.09.2013) pretenia mostrar com l’ANC va dur a terme la creativitat, la logística i la posta en escena per a l’organització i realització de la Via, segons el comentari d’introducció que va fer el presentador.
Sí, es va emfasitzar la demostració del resultat, l’assistència de tots els assistents, però considero que va ser “minsa” la representació i valoració de tots aquells que ens ho vam “currar”, i molt bé per la feina pels d’Alcanar i el voluntari, que no en sabem el nom, que els coordinava.
Vam poder veure la dedicació i feina feta pels quatre promotors i coordinadors de l’ANC. Però, i els altres? Tots aquells que eren al darrera d’ells?, els responsables de les Territorials?, les comissions?, els voluntaris i tots els que van ser dins de tota aquella activitat frenètica, sense els quals res no hagués estat possible?
Un document com aquest hauria d’haver estat més complet, hauria d’haver reflectit l’estructura de treball i la participació de molta gent anònima, perquè aquesta gent s’ho mereix i perquè d’aquesta manera els que no han estat en l’organització reconeixerien la tasca de la gent implicada en la campanya per la independència que duu a terme la societat civil.
I què millor hauria estat un final en el qual se sol·licités la participació de la població per tal d’aconseguir l’objectiu pel qual des de 1714 estem lluitant. TV3: podeu fer-ho en 60 minuts o en diersos capítols?
Nota final: van fer possible la realització de la Via catalana 30.000 voluntaris (uns 4 voluntaris per a cada 1.000 habitants de Catalunya)
A tots ells: Moltes gràcies per la vostra tasca.
Guillem Ruppmann
Tota la raó del món! Personalment em sento sobradament recompensat per l'èxit de la Via, però sempre s'agraeix un reconeixement públic.