Una cosa teníem clara: no podíem faltar a la V!
Tot just sortir de casa ja ens va sobtar veure la gran quantitat de gent que anava en direcció a Glòries i el seu voltant, l’emoció ja començava a aparèixer.
Ens vam dirigir al Tram 31 de la Diagonal. El lloc era ple a vessar, feia molta calor, però vam localitzar un reconet on hi havia una mica d’ombra i allà ens vam esperar.
Com que hi havia tanta gent, de totes les edats, no teníem una visió clara del que succeïa, però això no va dificultar gens que l’emoció ens sortís per tots els porus, en diverses ocasions, sobre tot quan els rellotges indicaren les 17:14.
També vàrem plorar, sense amagar-ho i sense dissimular-ho, en veure les cares de la gent (plenes d’alegria, serenor, il.lusió…). En arribar a casa, aquest estat emocional va anar en augment en veure les imatges que s’oferien per TV.
Com que hi havia tanta gent, de totes les edats, no teníem una visió clara del que succeïa, però això no va dificultar gens que l’emoció ens sortís per tots els porus, en diverses ocasions, sobre tot quan els rellotges indicaren les 17:14.
També vàrem plorar, sense amagar-ho i sense dissimular-ho, en veure les cares de la gent (plenes d’alegria, serenor, il.lusió…). En arribar a casa, aquest estat emocional va anar en augment en veure les imatges que s’oferien per TV.
Des de dijous no ens podem treure aquest estat d’ànim, per la qual cosa us donem les gràcies per la feina tan ben feta, en aquesta manifestació i en les altres que també ha organitzat l’Assemblea Nacional Catalana i, en concret, la nostra Territorial.
