L’energia humana pot fer miracles, per Pep Puig Boix

Aquests dies he tingut l’oportunitat de poder comprovar personalment què és l’energia. No em refereixo a aquella que les ‘il·lustres’ ments de l’industrialisme (ben estretes de mires, per cert) han reduït a la paraula ‘energia’, i l’han convertida en sinònim de combustibles fòssils i nuclears, en sinònim d’electricitat, etc. Em refereixo a un concepte molt més profund. Un concepte heretat d’antigues i sàvies civilitzacions que considera l’energia com la força vital de l’univers i del cosmos. I també la força vital dels éssers vius, i entre ells la humanitat.


I això ha estat en ocasió de viure intensament diverses experiències inoblidables que mai s’haguessin produït si no fos per les actuacions, ben poc intel·ligents, dels governs del Regne d’Espanya.


Els dies que van des de l’11 de setembre fins al dia d’avui seran recordats per una gran part de la ciutadania de Catalunya com a exemple de què és capaç de materialitzar l’energia humana, l’energia que flueix en les persones, quan aquesta energia es focalitza i es concentra en objectius concrets.


Si no, com es podria explicar que, malgrat totes les amenaces i tots els impediments (legals, judicials, policials, etc.) que el present govern d’Espanya ha posat per a la celebració del referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, el referèndum hagi pogut realitzar-se? Com es podria explicar la seva realització tot i els reiterats anuncis dels portaveus governamentals afirmant, una vegada i una altra, que s’havia desarticulat el seu aparell logístic?


Els col·legis electorals es van obrir normalment a tot Catalunya el dia 1 d’octubre, la majoria d’ells protegits i defensats des de divendres a la nit per la ciutadania per evitar el tancament que havia ordenat el govern d’Espanya a través dels seus tribunals.


Les urnes van ser a temps en tots els col·legis electorals, igual que les paperetes i els sobres, gràcies a milers de ciutadans anònims que van fer el seu trasllat des de la petita localitat d’Elna (a la Catalunya Nord) fins a cada un dels milers de col·legis electorals, sense que fossin interceptats per les forces policials de l’Estat espanyol.


Una gran part de la ciutadania de Catalunya va votar. En concret, 2.286.217 persones (sense comptar les 700.000 persones censades en districtes electorals i a les quals els denominats cossos de seguretat d’Estat (policia nacional i guàrdia civil) van impedir per la força (segrestant urnes) l’exercici del dret al vot. Un percentatge de vots superior a la votació de la Constitució de la Unió Europea.
El dia 1 d’octubre va haver-hi 92 assalts policials (policia nacional i guàrdia civil) a col·legis electorals, tant a la ciutat de Barcelona (28 assalts), com en les diferents comarques de Catalunya (64 assalts), que es van saldar amb més de 800 persones ferides i/ o contusionades, malgrat que totes les accions de resistència es van fer de forma totalment pacífica, en la més pura tradició gandiana.


En resum, sense l’energia humana manifestada per milions de persones mai la ciutadania catalana hagués pogut exercir el dret a l’autodeterminació, dret reconegut universalment i al qual tots els pobles del món hi tenen dret, per sobre de les legislacions dels obsolets Estats-Nació jacobins i centralistes, heretats dels segles XIX i XX.


L’estat-nació modern, amb les seves ànsies de domini sobre la humanitat i la natura, s’ha anat configurant sobre l’opressió de les cultures locals i sobre l’espoli dels sistemes naturals. En el marc de la globalització, els estats-nació, que es van configurar al llarg del segle XX, han servit per assegurar el domini dels poders transnacionals (sobretot industrials, econòmics i financers) sobre la població i sobre els béns comuns del planeta.


I això també ho hem vist materialitzat, de manera meridianament clara en els últims anys, a l’Estat espanyol, arran de tota la retrògrada legislació adoptada per impedir l’accés ciutadà a l’ús generalitzat de les tecnologies per a la captació, transformació i ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics. La vulneració del dret a la lliure captació i ús de l’energia del Sol va aparellat amb la vulneració del dret a la lliure determinació dels pobles.



Pep Puig Boix

HGxI