En els últims anys han estat molts els col·lectius i entitats ciutadanes impulsats des de la societat civil que han aconseguit fer canviar com un mitjó la política catalana. Sense els catalans que, al marge o paral·lelament a l’activitat i directrius dels partits, han empès a peu de carrer és indiscutible que l’independentisme, en qualsevol de les accepcions que representi la voluntat d’assolir un estat propi, no ocuparia la centralitat política al país com ocupa en l’actualitat.
En el marc d’aquesta ebullició popular exemplar, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és, per volum, per capacitat de cobertura del territori, i per la rellevància de les accions empreses, la que exemplifica millor aquesta onada ciutadana que ha empès la política a posar-se al capdavant de la voluntat popular per no quedar ressagada i superada pels esdeveniments. L’ANC celebra el seu primer aniversari després d’haver liderat, amb la col·laboració d’altres entitats i de centenars de milers de persones que van sortir al carrer l’Onze de Setembre passat en la manifestació més multitudinària de la història del país, per demanar l’estat propi.
Eines com l’ANC són
claus per assolir
els objectius de país
L’ANC és, afortunadament, la punta de l’iceberg d’una societat conscienciada i motivada que ha posat rumb cap al dret a decidir i que hauria de mantenir la guàrdia ben alta en els pròxims mesos, en què la política catalana necessita l’alè de la convicció al clatell per vèncer un estat que ha posat tots els mecanismes, polítics, policials, legals i paralegals, per frustrar una aspiració democràtica. Eines com l’ANC són claus per assolir els objectius de país. Perquè és quan el país empeny i els polítics el representen quan la democràcia és pura.
Editorial El Punt-Avui
