El moviment independentista està en hores baixes, les actuacions dels partits ens estan decebent i les
actuacions d’algunes persones molt presents a les xarxes ens van recordant els desacord
reiterativament de manera que dona la sensació que els partits representen tot el moviment. I no és aix
i no hem de deixar que ho sigui.
L’activisme de base ha de continuar mantenint el seu objectiu, el té ben clar i no s’ha aconseguit pas
encara. Es remarca poc que allò que volem és aconseguir la independència i hauríem de deixar de
banda altres consignes de caire finalista que, encara que son ben legítimes, ni son els nostre objectiu
primordial ni ens hi apropen.
L’activisme de base ha de continuar treballant malgrat els partits, no hem de fem cas dels que
manifesten que no fan res perquè estan desanimats degut a les actuacions partidistes, moltes vegades
son excuses de mal pagador.
No hem de permetre que les divisions de les cúpules es filtrin cap a les bases. No hem de manifestar
cap divisió entre nosaltres. Prou crítiques superficials a associacions i institucions perquè no fan
exactament allò que cadascú desitja. Només tenen la funció de desorientar i desmobilitzar la gent; els
infiltrats fan molta feina.
Quan parlo de crítica superficials em refereixo a comentaris que se centren en aspectes com
samarretes sí o no, per posar un exemple entre els habitualment presents a les xarxes. La critica és
imprescindible i sempre s’ha de portar terme a nivell intern i ha de servir per adequar les estratègies a
l’objectiu final, tenint sempre molt clar qui és de veritat l’enemic, perquè no hem d’oblidar que farà, i fa,
tot el que calgui per tal guanyar.
Dit això, soc conscient que necessitem els partits per aconseguir la independència; la legitimitat del
moviment és important, el món ha de veure vots efectius i majories. Però ara mateix hem de deixar que
els partits independentistes governin l’autonomia i mentrestant nosaltres hem de continuar mobilitzats i
units, sortint al carrer i fent activisme: mostrem que estem actius; expliquem les nostres raons, que son
molt potents; denunciem les polítiques enganyoses, desmuntem els arguments contraris i reforcem el
moviment que ens ha portat fins aquí.
Fora mandra i desànim, actuem amb visió de país deixant de banda capelletes i picabaralles absurdes i
treballem tots per mantenir la unitat, la nostra, la de la base, organitzada o sense organitzar. El procés
va començar al carrer i després els partits s’hi van afegir, no ho oblidem.
Teresa Calveras
