El passat diumenge 7 de novembre de bon matí, voluntaris i voluntàries de les territorials de Barcelona ens vàrem anar situant a diferents punts del recorregut de la Marató de Barcelona per acompanyar els corredors i corredores i fer-nos visibles amb estelades i banderes negres.
Els d’Horta-Guinardó ens vàrem coordinar amb els de Nou Barris i Sant Andreu per situar-nos a dos llocs estratègics, un a la cruïlla entre Meridiana i Fabra i Puig i uns altres a la Meridiana a l’altura del Passeig de Santa Coloma. Allà el recorregut feia un gir de cent vuitanta graus on els atletes arribaven al punt més cap al Nord i giraven cua per tornar a endinsar-se a la ciutat després de passar per un punt d’avituallament.
Aquest va ser un punt que cridava especialment l’atenció als participants perquè ens veien de cara mentre pujaven per la Meridiana. Hi va haver centenars d’atletes que van aixecar el braç tot saludant, amb crits de som-hi, visca la terra, independència, ni un pas enrere, visca Catalunya. N’hi va haver que tocaven les estelades i un, fins i tot es va aturar per besar-ne una. També és cert que tres o quatre van fer signes de desaprovació amb més o menys hostilitat. Per a tots aquests i per a tots els altres que anaven calladament per feina, alguns portant persones amb diferents discapacitats, la nostra insistència en l’objectiu de la llibertat del país va quedar clar.
Van ser unes horetes a la fresca animant els més de 15.000 corredors i corredores i quan al final el sol va treure el cap per sobre els edificis de l’avinguda, ja era l’hora de plegar.
Tornant cap a casa vaig pensar que quan el sol il·lumini i escalfi la República Catalana serà l’hora de començar una marató cap a la llibertat i la justícia que no s’acabarà mai.
Josep Lluís Torres
Voluntari Assemblea Nacional Catalana
