La magnitud del moviment sobiranista
Pensem un moment en la magnitud de l’actual moviment sobiranista. Estem davant un fenomen excepcional: un moviment que no ha parat de créixer en els darrers anys fins a esdevenir majoritari, però que ha hagut d’obrir-se pas a contracorrent, és a dir, sense cap suport institucional i enmig d’un entorn mediàtic dominat pels mitjans d’informació espanyolistes. A partir de la gran Diada, amb la conseqüent presa de posició del Parlament, compromès a convocar un referèndum d’autodeterminació en aquesta legislatura, la situació canvia significativament: hi ha un pronunciament explícit dels representants polítics i socials, col·legis professionals, sindicats, món acadèmic i empresarial, etc., i uns (pocs però influents) mitjans d’informació catalans (premsa en paper i digital, ràdio i cadenes de TV) que fan d’amplificadors del debat social a l’entorn de la independència. Per tant, si el sobiranisme ha aconseguit ser tan important sense a penes mitjans al seu abast i solament gràcies al voluntariat, imaginem-nos si no guanyarà encara més adeptes amb un bon suport polític, institucional i mediàtic. Ara tot just estem iniciant aquest procés, que previsiblement desembocarà en rotundes majories independentistes i l’assoliment d’un estat propi.
Ja som majoria els que volem un estat propi
La manifestació del passat 11 de setembre va ser la més multitudinària que mai hi ha hagut a l’Estat espanyol. En només sis mesos, des de la seva constitució, l’ANC va ser capaç de convocar la manifestació más gran de la nostra història: 1,5 milions de persones van cridar a favor de la independència de Catalunya sota un lema comú: Catalunya, nou estat d’Europa. Aquest col·lossal esdeveniment va ser vist per milions de persones a tot el món i els catalans vam projectar una imatge de poble tranquil, obert, democràtic, constructiu i de fermes conviccions. No tenim exèrcit, tenim la força dels nostres vots.
Catalunya és una nació mil·lenària que ha de poder relacionar-se amb els altres països del món d’igual a igual. Catalunya pot ser un estat de ple dret com ho és Dinamarca, Noruega o Suïssa, i en el marc de la Unió europea. És demanar molt?
Avui som majoria els que volem una Catalunya independent. Només cal que aquesta voluntat es tradueixi en decisions polítiques. En aquest sentit un dels mèrits de l’Assemblea Nacional Catalana ha estat articular una massa social plural envers un objectiu comú i fer que el Parlament es posicioni. Sense una demostració de força democràtica com la manifestació de la Diada, el procés actual cap a la independència no hagués estat possible.
Salvi Pardàs (HGxI)
