A la meva memòria s’alternen imatges diferents, les dels herois de la jornada, gent gran, jove, veïns i coneguts, alguns amb fills petits, fins i tot nadons, altres acompanyant pares i avis que arribaven somrients a votar. Van venir persones de gairebé cent anys, amb caminadors o cadires de rodes i que eren aplaudides pel nombrós públic que feia guàrdia. Durant el dia es van anar fent públiques les imatges de la repressió policial a col·legis veïns i ens vam inquietar però en cap moment vaig observar por, desànim o ganes de marxar.
Una altra imatge positiva és la de la relació que es va establir entre les persones que vam ajudar en l’organització. Hi havia gent diversa, de totes les edats, que, alertades pel que sabíem que podia passar, intentàvem mostrar un aspecte tranquil i alegre mentre anàvem pensant les estratègies que ens podien ajudar a protegir la gent i les urnes.
I la imatge de la gent que va donar suport matí i tarda, omplint el carrer i el pati de l’escola i que en tot moment es va estar fora fent de coixí. Quan al vespre, amb les urnes plenes a vessar volíem començar el recompte i teníem por que ens les vinguessin a arrabassar, l’AMPA es va posar en acció en veure que s’acostava un moment crític i, com per art de màgia, el patí es va omplir de gent fins que ja no hi cabia ni una agulla.
Aquesta és la imatge positiva, la d’una societat solidària i valenta que s’ha enfrontat a una repressió molt forta i que ha patit, però ha vençut.
I per l’altra banda, la negativa, la que no tinc ganes d’explicar, la que formen els covards que, carregats de testosterona, venen amb armes, cascos i escuts per enfrontar-se a gent desarmada, pacífica, gran, a nens i nenes, a persones que només defensen els seus drets.
I negativa també la dels polítics que els han enviat, que parlen de lleis i proporcionalitat quan només cal veure les imatges dels fets per copsar la desproporcionalitat de tot plegat. Faria riure i tot si no fos tan dramàtic. Espero que aquestes imatges tan “proporcionals” els desvetllin sovint a les nits.
Teresa Calveras
HGxI
—————————————-
- Anima’t a compartir la teva experiència de l’1-Octubre i envia’ns un escrit per a publicar-la
- Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
Molt bon escrit, Teresa. Reflecteix perfectament el què va ser una jornada inoblidable per tots els qui érem al col·legi electoral.
Salutacions,
David Calabuig