Aquesta és una entrevista del 2010 arran de la sentència contra l’Estatut, que va marcar un punt d’inflexió en el procés independentista català. L’hem volgut reprendre per a la secció “Els experts opinen” pel seu inqüestionable interès.
El professor Jaume López analitza els processos independentistes de l’Europa de l’est a la dècada dels 90 i estableix comparacions amb la nostra actual situació social i política. Un procés de reafirmació nacional es caracteritza per una reivindicació de major democràcia (“dret a decidir”) enfront dels estats centrals, que deriva en solucions independentistes com a única sortida. Hi ha dues “fallides”: d’una banda, l’Europa de les regions, que acaba essent una cosa molt descafeïnada; d’altra banda, el model estatutari, que acaba amb la sentència dictatorial per part del Tribunal Constitucional.
El professor també constata que els processos que duen un poble a la seva independència acostumen a produir-se de cop i precipitadament, gràcies a circumstàncies que els acceleren: a major prepotència estatal, més demanda democràtica, més voluntat sobiranista.
La unitat transversal és clau en l’èxit d’un procés independentista. En el cas de Catalunya, la situació es complica, pel fet que es dóna una desconnexió entre les elits polítiques i les demandes de la gent.
Estem a les portes de veure caure un nou mur, el dels estats unionistes, com quan va caure el mur de Berlín amb la fragmentació de l’antiga Unió Soviètica.
Tant de bo el veiem caure!
A l'Assemblea n'estem convençuts. Però ningú no ho farà per nosaltres. Segur que al teu barri hi tens veïns treballant per la Independència… Afegeix-t'hi… Que no t'ho expliquin. Quan el mur caigui, HI SEREM!!!
Tant de bo el veiem caure! Felicitats a tots!