Aquest
son dies intensos, i per a mi la concentració al Passeig Lluís
Companys, al voltant dels jutjats, ha estat la més emotiva.
Enfilada sobre un parterre (pobra gespa), buscant visió i l’ombra d’una palmera , s’inicia la conversa amb una ciutadana que després s’amplia amb la d’una altra, esvelta i amb cabells blancs, recolzada a la imprescindible palmera que ens permetria restar dempeus unes hores.
Observem com s’incorpora a la concentració una corrua de gent, els uns sortint del metro i els altres entrant a la zona des de totes direccions. Tot un plegat sentim, fent-se notar per sobre del brogit general, uns càntics unificats i ben entonats per una llarga filera de joves, possiblement alumnes de secundària.
És en aquest sorprenent moment quan se’m fa un nus a la gola. La realitat mostra que hauré de corregir la percepció del fet que els joves estan en “off” del moviment independentista.
Al mateix lloc hi ha una noia amb un senzill equip de gravació que mostra interès per entrevistar en anglès a la gent del voltant, pocs s’hi presten. En cap moment ho proposa a les tres dones que estem a tocar.
senyora esvelta rep algunes trucades de les filles, que després
acabaran trobant-la, també la sentim parlar en anglès. Tot comentant la
jugada sabem que el seu marit Ramon Trias Fargues va ser qui va
gestionar la compra de l’edifici de la Conselleria d’Economia a la
rambla de Catalunya. Per deducció ens adonem que es tracta de Montserrat
Trueta, la filla de l’eminent Doctor, que com una ciutadana més, tot i
la seva edat, ha estat present en les dues concentracions.
Pensant amb la noia que grava, gens atenta a la presència de les senyores de cabells blancs, jo diria que s’ha deixat escapar una bona entrevista.
Pilar Trenchs i Figuerola
HGxI
