Reunida l’Assemblea d’Horta-Guinardó per tractar les qüestions plantejades pel SN de cara
al debat pel proper CSTE, en donem resposta:
Quines dificultats afronta l’ANC per ampliar la
majoria social?
1) Dificultats per arribar a sectors específics
La classe treballadora, obrers i sindicats han estat el sector de què s’ha parlat més, però
s’han mencionat també la gent jove, la tercera edat i els immigrants.
S’ha traçat una línia
entre el col·lectiu d’immigrants castellanoparlants i aquells que no ho són, per tractar-los
com a entitats separades.
2) Dificultats per arribar al món castellanoparlant
El missatge costa que arribi bé al món castellanoparlant. Hem estat unànims en entendre que hi
ha d’haver un canvi radical en la manera de fer campanya en els col·lectius exclusivament
castellanoparlants, on és evident que la força de l’Assamblea s’ha notat poc o no ha
pogut accedir a les seves esferes.
Com que ha estat la idea que més suport ha tingut —la
necessitat d’un canvi en com convèncer l’electorat castellà—, hem proposat una sèrie de
canvis en la manera d’afrontar una nova campanya dirigida a aquests col·lectius.
a. Publicitat al carrer i fulletons
Hem suggerit que la publicitat en tanques i cartells tingués colors molt cridaners i frases
curtes, missatges només en castellà i escrits per a gent castellanoparlant. La crítica que s’ha
fet més forta al funcionament fins ara de les campanyes de l’Assemblea ha estat que els
fulletons en castellà són una traducció del català. Amb això no n’hi ha prou. Per arribar a un
electorat que pensa diferent es necessiten missatges diferents, fets expressament per a
ells. Per competir amb els missatges populistes de certs partits unionistes cal una
campanya amb una força semblant i al mateix nivell. Potser l’ajuda de Súmate és clau en
aquest aspecte.
b. Televisió
És evident que el cost de sortir a una televisió espanyola, segurament l’únic recurs per
arribar a les cases de molta gent, és impossible d’assumir, o altament difícil d’assumir. Hem
deixat clar, però, que quan ens plantegem arribar a tot l’electorat hem de considerar totes
les alternatives, per difícils que siguin. La presència d’independentistes a les tertúlies
espanyoles seria un gran pas. Però de nou és molt difícil d’aconseguir.
c. Donar rellevància a líders d’organitzacions existents
Respecte a la manera d’arribar a col·lectius diferents, no només el castellanoparlant, s’ha
suggerit promocionar o donar rellevància a líders d’entitats que són reconegudes i que
tenen pes. Aquests líders, per utilitzar l’expressió que s’ha utilitzat, “hauríem de fer-los
nostres”.
Organitzacions vinculades amb la justícia social, els sindicats, la no-corrupció,
serien un gran vehicle per acostar-se a l’electorat que tot sol mai no s’acostaria a les idees
de l’Assemblea.
d. Grups de barri: Assemblea i Súmate
Posar d’acord les assemblees de l’ANC i de Súmate per poder fer-les funcionar a la vegada
i tenir més força als barris. Seria molt bo tenir una més gran compenetració amb altres
organitzacions que tenen els mateixos objectius que l’ANC i que poden sumar forces per fer
pressió sobre els col·lectius de què parlàvem.
e. Enquestes o demanar dubtes, pors
Seria molt útil demanar directament en forma de petites enquestes demanar directament i
en persona quines són les grans pors i les idees en contra de la independència dels
col·lectius unionistes. Com dèiem, és molt difícil fer campanyes pels castellanoparlants des
de fora del seu món. Tenir de primera mà noves impressions (post 27S) en els nostres
barris seria molt útil per començar a pensar en ampliar la majoria social.
3) Dificultat de donar imatge d’unitat
Fer pinya és bàsic per comunicar seguretat a l’electorat indecís. L’ANC s’ha de fer veure si la cohesió i l’entesa entre partits polítics cada
vegada costa més.
Altres idees de què hem parlat: necessitat de deslliurar-nos de
l’estigma de la corrupció (i de que ser català i independentista és ser “burgès” i, per tant, corrupte) i de seguir amb el discurs per desbancar la por o la incertesa pròpies dels partits que prometen una tercera via.
Procés Constituent
Establir una metodologia
Perquè el resultat del Procés Constituent sigui el més democràtic i obert possible cal que es
defineixi una metodologia de treball que asseguri aquests objectius.
S’han plantejat dubtes
sobre la correcta redacció técnico-jurídica de la Constitució. Això pot ser difícil
per a un públic poc o gens avesat per part de la ciutadania.
És per això que és fonamental que es defineixin els temes a tractar i les diferents opcions
per tal que les entitats que col·laborin en el debat tinguin una guia de treball i que
posteriorment els resultats siguin assimilables.
Una metodologia clara i transparent facilitarà la feina i al mateix temps serà un reclam de
cara a una major participació.
HGxI
