La democràcia espanyola, una de les més consolidades del món, és capaç de suportar eleccions una darrera l’altra sense que res canviï.
No canvia el sistema de fer les llistes electorals dels partits.
Se les fan ells. Sense quasi intervenció dels electors ni tan sols de la majoria dels militants que paguen quota. Res. Pagues i només tens el dret de parlar, cridar, si vas als mítings. I si vols cridar críticament no se’t sentirà, perquè la munió de fidels seguidors adoren els seus líders a fe cega i són majoria. Cal guanyar al contrincant i aquest és el premi, uns minuts de glòria la nit d’eleccions i després sant tornem-hi, a pactar en secret- ells en diuen amb discreció- per repartir-se el pastís. De tant en tant se sap d’alguna reunió dels líders amb els prohoms forts del “poder local”, gent que posen a l’urna una papereta com la nostra, però que tenen altres “paperetes” que valen molt més. Si tu em dones un casino, jo et dono una cadira al meu costat. Si ens fas una fórmula 1 al passeig de Gràcia, per democratitzar les curses de cotxes, naturalment- com que nosaltres som molt demòcrates- la següent campanya electoral et sortirà més barata i et deixaré que continuïs dient que ets independentista. Molt independentista, però sobretot cuita a no ser-ho gens ni mica, ho dius ben alt i ben fort i així et continuaran seguint els teus seguidors incondicionals.
No canvia res perquè tu no pots escollir qui et representa!
Ni tan sols el dia de les eleccions no pots escollir quins dels electes t’agrada més o simplement creus que és el més honest i més capaç per delegar-hi el teu poder. Res, ells saben perfectament qui et convé, on és vist que tu puguis decidir les persones que et representen? I tu que saps de política! Res de res. De totes les llistes que hi ha a sobre la taula del centre electoral tria la que menys ràbia et faci. A vegades em fan pensar en aquelles tiretes de colors i paper dolent que et donen a les tómboles de les fires de barri. Agafa-la, introdueix-la a ranura de l’urna després que t’hagi verificat el noi de la fleca, avui li ha tocat a ell, no a la tómbola, sinó al sorteig que han fet els senyors de la Junta Electoral (menys professionals i menys coneguts que els que organitzen la tómbola). No cal que te la llegeixis, la llista, perquè del segon cap avall no tens ni idea de qui són, podria ser-hi el teu veí, aquell tan antipàtic que ni et saluda, aquell que aparca el seu vehicle en doble fila, o pitjor encara, el deixa a l’aparcament del minusvàlid del segon, perquè té presa i molta feina- és polític! (i la plaça de minusvàlid l’hi ha aconseguit ell) Només faltaria que hagués d’anar amb metro! I sí, és del partit que et fa menys ràbia, i aquest cop el veí va a llistes perquè és molt llest. Ell et farà la política per tu. Quina? No en tens ni la més remota idea.
Diuen que en alguns països amb menys “democràcia consolidada” i més DEMOCRÀCIA els electors poden posar una creueta al costat dels noms de la llista i així decideixen per ells mateixos qui volen i qui no volen que els representi. Un petit detall que fa que els qui es dediquen a la política es vegin obligats a fer mèrits davant dels electors i no davant del seu “cap” de partit.
No canvia res perquè, fins a les noves eleccions, el sistema procura que visquis ben entretingut amb els teus problemes, amb qui guanya la lliga i, sobretot, si el VAR té raó o no, que per això hi ha més programes i diaris esportius que tertúlies de política per ciutadans.
Ells fan tota la feina per tu i només per tu i sobretot no hi pensis gaire que ells saben el que es fan. Que els salaris no pugen i la inflació sí? No pateixis és pel teu bé! Tu no ho saps, però és pel teu bé. Si apugessin els sous podria haver-hi un daltabaix, ensorrant-nos l’economia i hi sortiries perdent. O sigui que, au! continua treballant i que no et passi pel cap fer vaga i encara menys sindicar-te. Que avui havies d’agafar el tren i ni tan sols circula perquè han robat un tros de cable? Tot és culpa dels lladres i de que no tenim prou mossos per vigilar. I no volem apujar impostos, som molt responsables i no volem que perdis poder adquisitiu, o sigui que tingues una mica de paciència. Ja hem exigit el traspàs de competències, però aquests de Madrid són el dimoni (aquest dimoni és aquell prohom que m’ha de pagar la següent campanya, glups!).
No canvia res per tal que la democràcia consolidada no tingui una escletxa per escoltar el que diuen els ciutadans.
I què passa quan ja has votat? Doncs te’n vas a casa i apa fins a una altra. Veurem si l’has encertat o no. En aquesta democràcia consolidada gairebé sempre és que no. La majoria dels problemes que han dit que resoldrien no es resolen, com a molt no empitjoren. Alguns com Rodalies empitjoren clarament i sospites que poden empitjorar infinitament. I a on pots anar a protestar, a queixar-te, a defensar-te? Tindràs sort si trobes una oficina d’atenció ciutadana on t’atenguin. I a partir d’aquest moment, seguint les seves instruccions, començaràs una gimcana que riu de les que feies quan eres minyó escolta! Al final del recorregut després de passar per oficines, escrits de reclamació i tota mena de proves, et recomanaran……. que vagis a l’oficina d’atenció ciutadana! Això et passa per posar a l’urna una tira de tómbola; mai et toca.
Ja em disculpareu la ironia utilitzada fins aquí. No us penseu pas que penso que tots són iguals, ans al contrari, sé i conec molta gent que des dels partits intenta canviar les coses. Malauradament, el sistema és molt robust i permet la dissidència i la crítica sempre que no es trenqui el búnquer de poder que formen les cúpules.
I què hi podem fer nosaltres? Els qui vam votar l’u d’octubre que Sí, que volem una república democràtica i de caràcter social?
El sistema de partits catalans mai ha sigut capaç de desenvolupar un sistema més obert i més adaptable a les circumstàncies. Els temps canvien, però la dinàmica electoral continua igual o pitjor. La repressió de l’Estat i les lluites fratricides entre partits catalans han empitjorat el mapa electoral del nostre Parlament autonòmic. Un Parlament on la presència dels partits del 155 és notòria. Dins del sistema autonòmic poc recorregut hi ha per desenvolupar una llei electoral que millori la relació entre els ciutadans i els càrrecs electes, una llei que ens faci sentir, als ciutadans, responsables de les nostres decisions i que ens acosti als nostres representants al Parlament.
No fa massa vam posar en marxa un Debat Constituent, un exercici teòric per presentar propostes de com seria una Constitució Republicana, una constitució que ens queda bastant lluny. Un exercici massa teòric per poder-lo mostrar com exemple de com serà una Catalunya independent.
Jo proposo que en el pròxim full de ruta plantegem la possibilitat que sigui l’Assemblea qui promogui la redacció de les bases de la llei electoral que faria de la nostra república una societat DEMOCRÀTICA. Una forma pràctica de fer visible allò que volem per tots els catalans i pel nostre futur.
Alfons Carreras
(votant amb papereta errant)
