El país de nord a sud
Companys i companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,
Aquest dissabte mentre alguns de vosaltres estàveu fent campanya i pedagogia a Nou Barris jo vaig haver de pujar a fer una feina a la Cerdanya. No cal dir que sempre és agradable viatjar pel país i fruir dels seus paisatges. Dissabte, però, les sensacions van ser especials i les volia compartir amb tots vosaltres.
A la tarda, de tornada, vaig tornar a creuar el país, aquest cop de nord a sud. El viatge en tren va ser singular, tant pel que m’entrava pels ulls com pel que sentia. Instal·lat al seient vaig veure que un altre passatger, que estava assegut a l’altra costat del passadís, tenia damunt la falda el llibre Delenda est Hispania escrit per l’Albert Pont (*). Li vaig dir: “Està molt i molt bé aquest llibre”, i ell que em respon: “Sí, però em posa de mala llet llegir totes aquestes coses sobre la història de Catalunya i el maltracte que ens ha inflingit el poder castellà. I a més els que no saben res de tot això no se’l llegiran”. Aleshores va començar una conversa interessant en la qual vaig mirar de fer-li veure que hem de llegir, formar-nos i aprendre el màxim de coses, per tenir arguments i coneixements, per ser transmissors del nostre missatge: que per salvar el país és imprescindible, i que a més en tenim el dret, de disposar d’un estat propi.
Ja sé que no sempre hi ha neu a finals de maig, ja sé que no sempre està verd i la vegetació ho cobreix tot, ja sé que no sempre els rius i torrents baixen plens i amaren la terra, ja sé que no sempre tenim un bon dia, però aquest cop sí. Tota aquesta bellesa em va entrar per tots els porus de la pell.
Assegut vora la finestra vaig poder contemplar tot això, que tenim un país preciós i que aquesta primavera és molt especial i que val la pena intentar retenir-la. També vaig veure que tot i la grisa etapa que estem passant, els pagesos treuen el bestiar a pasturar i seguen l’herba, que encara hi ha indústries que segueixen treballant, que hi ha múltiples iniciatives que fan que el país segueixi bategant. Vaig veure que el país està viu i que dins d’un altre ordre polític té grans possibilitats.
Assegut vora la finestra també vaig poder veure que per tot arreu, Puigcerdà, Planoles, Ribes, Campdevànol, Ripoll, per tota la Plana de Vic, la Garriga… els balcons eren plens de senyeres i estelades. D’aquí en avall, des de darrera del mateix vidre vaig poder veure o, més ben dit, no vaig poder veure gairebé cap més bandera. Això em va fer pensar en tots els companys d’HGxI juntament amb la resta de gent de l’ANC del Barcelonès que al matí havien estat a Nou Barris fent la seva tasca de formiguetes. Això també em va entrar per tots els porus de la pell.
I aquí és on entrem nosaltres. I aquí és on entres tu. Tenim una tasca molt important davant nostre. Tots esperem que no sigui per molt de temps perquè és molt cansat. Però l’hem de fer. L’hem de fer com puguem, amb els recursos que tinguem, amb les hores de què disposem… Però cal que els més de 500 membres que ara som a HGxi treballem i hi participem d’aquesta ingent però molt motivadora feina que el país ens reclama. És ara o mai.
Cordialment,
Josep Sindreu Fernández
(*) Pont, Albert (2012): Delenda est Hispania. Viena edicions.
