La trampa a la qual “suposadament” ens
vol fer caure Duran i Lleida és la mateixa que la que estant intentant
els socialistes i sectors d’IC-V. Estic d’acord que la via federal
hagués pogut ser un dels possibles encaixos. De fet, podríem arribar a
interpretar que quan va sortir aprovat l’Estatut del 2006 en Referèndum,
el poble de Catalunya estava aprovant una mena d'”estat federal”. Però
ja vam veure a la nostra pell la resposta que va tenir per part
d’Espanya: retallada (“cepillo”) a les Corts Espanyoles i sentència del
Tribunal Constitucional. Això és el “federalisme” que gasta aquesta
gent.
“Però ja vam veure a la nostra pell
la resposta que va tenir per part d’Espanya:
retallada (“cepillo”) a les Corts Espanyoles
i sentència del Tribunal Constitucional. Això és
el “federalisme” que gasta aquesta gent.”
Si ara estem on estem, i suposadament Espanya fa una
“oferta” per seguir amb ells serà perquè tenim una posició de força. Una
posició de força que el poble català ha atorgat al Parlament i al
Govern, i que ha manifestat uns quants cops al carrer. A partir d’aquí,
jo li demano al Sr. Duran i Lleida: Si una Espanya federal fos la tercera pregunta de la consulta, i guanyés… on tindríem la nostra força?
L’hauríem perdut del tot i tornaríem a estar a les seves mans. Ara ja és
massa tard i no podem malgastar el temps del nostre futur una vegada
més.
L’altra reflexió és la cançoneta dels lligams sentimentals.
Estic d’acord que entre les dues comunitats hi ha moltes relacions
familiars, d’amistat, comercials, històriques, etc., però davant de la
trampeta del sentimentalisme, jo sempre dic el mateix: part de la meva
família ve de la Catalunya Nord. Allí hi tenim parents, hi anem de
vacances, hi tenim una caseta, en definitiva, saltem la frontera quatre
cops cada dia quan anem en bicicleta, estem com a casa però és un altre
estat. I jo dic: i què? Avui en dia, una “frontera” és un límit?
“Qui es vulgui posar al nostre
costat, endavant, ara, qui ens
vulgui posar traves serà
deixat a banda. Això li passarà a ell,
al Sr. Navarro i als Sr. i Sra. d’IC-V
si segueixen enredant la troca.”
Li
diria al Sr. Duran i Lleida que potser sí que els catalans hem estat
adormits i ens hem deixat arrossegar per la nostra classe dirigent, però
ara les coses han canviat i sabem en qui confiar. Qui es vulgui posar
al nostre costat, endavant, ara, qui ens vulgui posar traves serà deixat
a banda. Això li passarà a ell, al Sr. Navarro i als Sr. i Sra. d’IC-V
si segueixen enredant la troca.
Josep Sindreu (HGxI)
Vilaweb (24/09/2013) a l’opinió dels subscriptors a l’editorial.
Vegeu l’editorial d’en Vicent Partal a partir del qual en Josep ha redactat l’escrit que acabeu de llegir.
