Tenim sobrades raons per a desmuntar les mentides sobre la permanència de Catalunya a la Unió Europea avalades per persones força rellevants en declaracions recents:
- Kai-Olaf Lang, assessor del govern alemany, recomana al govern espanyol que negociï amb Catalunya: llegiu
- Roland Vaube, prestigiós economista, assessor del Ministeri d’Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim. Llegiu
Aquestes declaracions corren des de fa pocs dies per Internet, i crec que paga la pena llegir-les tenint en compte la importància de la font que les genera.
Entre altres, expressen idees com:
- No hi ha res en la normativa europea que contempli que cap país escindit no pugui seguir formant part de la Unió Europea
- Catalunya compleix tots els requisits de la Unió Europea per ser-ne membre, especialment els econòmics (ja que és contribuent net mentre que Espanya, no).
- Si la Unió Europea no vol deixar fora a Grècia, deixarà fora a Catalunya?
- I deixarà també fora a Escòcia i Flandes quan es donin les mateixes situacions? La Unió Europea haurà de preveure una resposta a les properes demandes d’aquests països, que no podrà ser discriminatòria en cap cas.
- Després de la proclamació de la república catalana si no fos acordada amb Espanya, la posició més probable de la Unió Europea que preveuen persones enteses, serà la de mantenir interinament l’estatus actual de Catalunya fins que es complimentin oficialment tots els requisits. De fet, els dos més rellevants tenen a veure amb la protecció de les minories i els drets humans. Cap problema.
- Començar des de zero com diu Espanya i esperar anys, res de res.
- Catalunya ja forma part de la Unió Europea, tenim l’euro, i som ciutadans de la Unió.
- Com a ciutadans de la Unió Europea, i d’acord amb el tractat dels Drets Humans de les Nacions Unides, cap ciutadà d’un país pot perdre la seva nacionalitat.
- Aquesta setmana, les circumstàncies han obligat la Unió Europea a deixar clar a través d’un alt representant que de cap manera els catalans perdran la pertinença a la Unió Europea.
- Mal que li pesi al Sr. Garcia-Margallo i a molts d’altres, els hi estan creixen els nans i fins i tot, la iaia ha quedat embarassada
Altres opinions d’experts ens diuen:
- La Unió Europea no es pot permetre un altre cas com el de Noruega o el de Suïssa, que són fora de la Unió Europea, deixant també fora Catalunya, especialment quan es tracta d’un contribuïdor net
- Les empreses multinacionals catalanes no permetran que quedi fora de la UE (majoria d’alemanyes, franceses i angleses). Forçaran els seus governs perquè els seus negocis no es vegin afectats.
- Si Catalunya quedés fora de la Unió Europea, no tindrà cap problema en formar part de l’Espai Shengen (lliure espai de mercaderies, persones i capitals dins d’Europa) i formar part de l’Associació europea de Lliure Comerç (EFTA) com és el cas de Noruega, Suïssa i d’altres, la qual cosa que fa que les seves mercaderies no siguin gravades amb aranzels fronterers que puguin afectar les exportacions.
A què ve tant enrenou per part d’Espanya?
- No tenen arguments prou ferms i encara no n’ han pogut presentar cap que els aporti res positiu
- Comencen a anar a la desesperada, perquè s’han adonat ara que el “suflè” no era tal, no baixa. Nosaltres som majoria a Catalunya, i ells estan perden.
- També s’han adonat que la secessió va de debò, té moltissimes possibilitats d’assolir l’èxit que tots desitgem, i que les mentides que van començar a difondre des del 25N no han tingut cap resultat eficaç.
- Volen desmotivar als indecisos i les persones poc o mal informades. Com que no poden guanyar intenten que el resultat de la consulta no sigui, si més no, aclaparador a favor del SI.
- Volen espantar la gran quantitat de persones que pensen que estar a la Unió Europea és imprescindible per tenir un futur en condicions
Què ens toca fer a nosaltres?
- Negar les mentides, i posar en dubte les proclames de desastres argumentant amb convicció les nostres raons que són molt fonamentades
- Mantenir la confiança en l’objectiu i en el procés: Catalunya nou estat a Europa.
- No distreure’ns del nostre objectiu, i passar dels partits polítics (d’en Duran, el blanc/negra d’ICV, les bajocades d’en Navarro i la seva colla, i el que sigui)
- Tenir clar que som nosaltres, la societat civil la que està portant la iniciativa, marcant el camí i senyalant l’objectiu. No pas els partits polítics que van per darrere intentant (alguns) no sortir gaire descol · locat, o si més no, no del tot a la foto.
- Si persistim ferms, els partits que no s’avinguin a la voluntat de la societat civil, quedaran aïllats de l’interès de la majoria amb greu risc de perdre la “clientela” de la que viuen: nosaltres.
- Hem d’aconseguir la insubmissió dels pro-sobiranistes afiliats a partits polítics que encara no s’han decantat a favor de la independència, que continuen amb la seva ambigüitat, i també dels que en són contraris, que n’hi ha força.
- Ser conscient, ni que no sigui fàcil de veure, que Espanya va a remolc, que no ha encertat res que els doni resultat, que la Via Catalana ha estat un èxit immens donant a conèixer arreu del món el que passa aquí, que la situació del TIL a les Illes i l’últim acord del PP amb UPyD per fer el castellà llengua vehicular a tota Espanya, lamentablement, ens beneficia.
Escampar totes les bones notícies com les dels dos enllaços, i col·laborar en les iniciatives ciutadanes per la independència de Catalunya, com a projecte de país. Necessitem la participació de tothom.
Enric Sánchez