• Facebook
  • Twitter
  • Flickr
  • Telegram
  • Youtube
Assemblea Nacional Horta Guinardó
Territorial d'Horta Guinardó de l'ANC
  • Inici
  • Assemblees
  • Activitat
  • Blog
  • Campanyes ⌄
    • Sobirania Fiscal
    • Eleccions 2021
    • Eines de país
    • Prop de casa
  • Documents
  • Participa
  • Contacta
  • Cercar
  • Menu Menu
Crònica, Política, Repressió

Cròniques d’una ocupació- XXII, per Manuel de Pedrolo

Pedrolo

Context

Instal·lats al bell mig de la ‘nonya’ convergent-socialista (Jordi Pujol i Felipe González) i en plena lluita armada d’ETA, aquell any, el 1988, els catalans vàrem votar al Parlament aquesta composició:                                

CiU             69 escons.
   PSC-PSOE 42
   ICV              9
   AP               6
   ERC            6
   CDS            3

Paral·lelament, dins del món explícitament independentista (aleshores majoritàriament extraparlamentari) hi passaven els següents fets: https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=103773

Article publicat al diari AVUI un dia de 1988.

El rei en Jaume I podia parlar tranquil·lament i sense equívocs d’Espanya: en el seu temps només n’hi havia una , la geogràfica. No hi havia un Estat espanyol, sinó diferents regnes peninsulars, un d’ells el nostre, perfectament independents els uns dels altres. (No confondrem, com a alguns potser els interessa de fer, la relació amb la dependència. Tenim relacions, bones o dolentes, amb els nostres veïns d’escala, amb alguns fins i tot hi podem estar emparentats per enllaços matrimonials, però cadascú té una casa seva en l’edifici comú).

A en Jaume I no li calia explicar-se: parlava d’Espanya, de ser espanyol, si fa no fa com avui parlem d’Europa, de ser europeus, perquè encara no hi ha cap Estat pretesament ‘nacional’ que ha monopolitzat el terme i li ha donat un altre contingut. Però han passat els segles, som a les acaballes del vintè, i l’Espanya geogràfica, o sigui la península en la qual també caldria incloure Portugal, ha estat substituïda per l’Espanya política muntada per Castella. Qualsevol espanyolitat que avui declarem es relaciona de manera automàtica amb aquest ens si per endavant no hem fet la distinció oportuna.

No em pot acusar l’Alfred Badia, com feia en el seu article el dia dinou de setembre passat, de cap lògica defectuosa, de cap desplaçament semàntic, quan algun cop subratllo les diguem-ne febleses d’en Jordi Pujol, un polític al qual, afegeixo, no he demanat mai que fes propaganda independentista a Amèrica del Sud, i no pas perquè allí, com sembla que opina el meu interlocutor, ignorin del tot la nostra personalitat i la nostra problemàtica. Les masses potser que no en saben res, de nosaltres, però cap d’aquests viatges no es fa per posar-se en contacte amb el poble, sinó amb unes cledes, les del poder polític o econòmic, que prou saben que els catalans existim i, potser aproximadament, com som. Molts no ignoren gens allò que qui sap si no en diuen el nostre irredemptisme.

En una carta, de la qual m’envia una còpia que des d’aquí li agraeixo, en Víctor Castells, un bon coneixedor del tema que ha petjat sovint aquelles terres d’un altre mar, diu ben oportunament: “Seixanta anys – posem de 1910 a 1970 – d’actuació separatista de preclars catalans d’Amèrica, i un bon centenar si ho deixem en afirmació nacional, ho han fet possible. Eren gent que parlaven clar i català”. Exactament: clar i català.

Allò de què em queixava, allò de què em queixo i probablement continuaré queixant-me, és de la falta de rigor o, més bé, del nul rigor, àdhuc de la incongruència que afecta moltes de les declaracions dels polítics que ens haurien d’il·luminar en lloc de servir-nos grapats de fosca, un mèrit, ben cert, que no acapara el president de la nostra Generalitat. D’altres se senten inclinats a conrear el mateix estil. Mireu sinó, a tall d’exemple: entre aquell article meu i el d’avui hi ha hagut les paraules d’en Joaquim Xicoy, el qual afirma, d’una banda, que trencar els vincles que ens uneixen amb la resta d’Espanya seria una irresponsabilitat, i, de l’altra, que no li desagrada pas la idea d’una Catalunya independent. Com que no podem ser independents sense trencar lligams, suposo que no és cap reducció a l’absurd concloure que el president del Parlament català no veu desfavorablement una operació irresponsable. A un Pedrolo autor d’obres de ficció li costaria treure’s del cap un semblant personatge, però la realitat sempre és més rica, diuen, que la imaginació.

No és pas amb aquest llenguatge que lluitarem contra els taurons de la metròpoli amb profit i sense espantar-los o que evitarem un neolerrouxisme que de tant en tant ja prova d’aixecar el cap, sobretot perquè quan el llenguatge és confús la culpa sol ser de les idees que no s’han aclarit prou. Hi ha l’excusa de la por, una por que també treu el nas en l’article del meu col·lega, i no li’n faig cap retret; en tenim tots. Però la por sol donar mals consells. Bo és tenir sempre present que al nostre davant hi ha un adversari implacable que, postres, compta amb la col·laboració activa o passiva de més d’un català; bo és recordar que una altra cultura ha fet taca d’oli entre nosaltres i que molta procedeixen com si amb ells haguessin traslladat al nostre el seu territori. Molts ens adonem que Catalunya se’ns acaba, i Catalunya vol dir una manera d’obrir els ulls al món i d’interpretar-lo, una cultura.

No la defensarem, no revertirem el procés amb espanyolismes geogràfics que no enganyen ningú quan tothom els interpreta políticament, no frenarem res amb cap seny que ja no guarda la vinya quan és una fugida davant dels qui entren a veremar, no afirmarem cap identitat que no sigui mesella quan la diluïm perquè els altres no vegin gaire que la tenim. Si el problema dels pobles interiors ocupats és greu, més ho és quan hi ha allò que podríem anomenar contagi ideològic. Aquí el sofrim en gran mesura, suposo que per l’edat de la majoria dels nostres polítics, quasi tots lluitadors antifranquistes, però fets a unes aules imperials que han deixat el seu solatge en una quantitat impressionant de catalans. Conscients d’una discriminació, s’aconseguí convèncer-nos que érem, que som, de la família. Quan exigim més atenció a la nostra personalitat, quan ens queixem que menystenen el nostre caràcter o que ens negligeixen, demanem tan sols de pertànyer més.

No tenim clar que som d’una altra nissaga, que aquest pertànyer és un sentiment que hem adquirit a garrotades i que la família postissa no comparteix. Els adalils de l’espanyolitat, no pas el poble que no ha tingut lleure d’ocupar-se’n, saben perfectament, més bé i tot que nosaltres si fem cas de les aparences, que som uns altres. Si fóssim el fill rebel potser hi hauria càstig, però faltaria la trampa (exemple: l’estat de les autonomies) que cada cop s’enginyen i que acceptem perquè el contagi ha arribat prou endins per fer que uns “bons” ciutadans rebutgin al seu torn uns “mals” ciutadans (exemple: els independentistes).

Que ens faltin canons, com deia no fa gaire l’Aina Moll, no és motiu per fer-nos espanyols. Ni per ajornar les nostres reivindicacions fins a un futur en el qual res de nostre no podrem reivindicar si hi arribem atordits o adulterats. A primer cop d’ull pot semblar bona la idea de crear una consciència generalitzada d’estafa entre la població que viu en territori català, però he de dir també que si a la llarga això ens pot portar a la independència, molt probablement no serà, no seria, a la independència catalana, d’una nació, si els polítics encarregats de dirigir les operacions han començat per espanyolitzar el nostre país.

Avui com avui em sembla que no n’hi ha cap amb prou talla per menar a bon terme un projecte que ens alliberi políticament sense destruir-nos culturalment. Si hi fos, el seu llenguatge potser seria prudent, però inequívoc. Faria sentir a l’adversari que es troba en presència d’una decisió que, per flexible que sigui en la forma, no es torçarà en el fons, i donaria al nostre poble, o a aquella part relativament considerable del nostre poble que encara es preocupa, una fortalesa moral que ara li falta, que cada dia li faltarà més entre les trifulgues dels clans independentistes que escullen el company per enemic i els possibilismes a la rebaixa que afeccionen els nostres homes públics, no tan interessats a fer esclatar l’impossible com a mantenir l’ambigüitat.  

Manuel de Pedrolo

13 d'abril de 2021/by Ramir
Tags: alliberament nacional, identitat catalana, Independència, Pedrolo, premsa
Compartir aquesta entrada
  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Share on WhatsApp
  • Compartir per correu
https://horta-guinardo.assemblea.cat/wp-content/uploads/2020/10/Manuel2Bde2BPedrolo2B-.jpg 302 231 Ramir https://horta-guinardo.assemblea.cat/wp-content/uploads/2021/01/Logo_Estandard_Negre_HORTA_GUINARDO-300x99.png Ramir2021-04-13 08:48:522021-04-15 18:49:57Cròniques d’una ocupació- XXII, per Manuel de Pedrolo
You might also like
Manifestació a Plaça del Nen de la Rutlla, per Xosé Díaz
Convocatòria del Consell local per a la República catalana
OPINIÓ: “Un article de Público.es mostra la realitat en què es troben els mossos” Per Enric Sánchez
CRÒNIQUES D’UNA OCUPACIÓ (I), Manuel de Pedrolo
OPINIÓ: “Com serà la República Catalana?”, per Teresa Calveras
OPINIÓ: “Una diada per reflexionar”, per Joan Xuriach Fusté

Entrades recents

  • Estatuts: Dos terços dels vots
  • CARTA OBERTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
  • L’any Franco
  • Adéu Guillem,
  • ESPANYA, CAPITAL MOSCOU

Categories

  • Acció propagandística
  • Assemblea
  • Campanya
  • Concentració
  • Crònica
  • Document
  • Eleccions
  • Esdeveniment
  • Formació
  • General
  • Independència
  • Informació
  • Manifestació
  • Opinió
  • Partits
  • Política
  • Repressió
  • Trobada
  • Uncategorized
  • Xerrada

Etiquetes

9N 11S 27-S Actes alliberament nacional Ara és l'hora Argumentos Arguments Arguments contra la por Articles Articles propis d'opinió Campanya Campanyes Comunicats Comunicats de l'ANC Concentracions Confrontació Cròniques Debat Democràcia Documentals Els expertos opinen (ANC i Independència) Els experts opinen (ANC i Independència) Entrevistes Estem preparats Estructures d'Estat Fotos identitat catalana Independència Iniciatives Internacionalització Notícies HGxI Nous catalans opinió Pedrolo Podemos/Ciutadans i Catalunya premsa Projectant la República catalana Raons econòmiques de la independència Recull setmanal de premsa Referèndum República catalana Secretariat Seguiment del full de ruta Sobirania fiscal

Calendari d'activitats

« maig 2025 » loading...
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
28
29
30
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Ds 10

Parada festa major Guinardó

maig 10 @ 10:00 - 13:30
Ds 10

Multiparada

maig 10 @ 10:00 - 13:30
Dt 13

Plantada de cartells

maig 13 @ 18:30 - 19:00
Dt 20

Plantada de cartells

maig 20 @ 18:30 - 19:00
Ds 24

Parada Informativa

maig 24 @ 10:30 - 13:30

Assemblea Nacional Catalana Territorial d’Horta Guinardó

Adreça: Carrer de la Torre dels Pardals, 35 08041 Barcelona

Horari: dimecres de 19 a 20

Contacta amb nosaltres

horta-guinardo@assemblea.cat

Assemblea Nacional Catalana

Horta-Guinardó per la Independència és una organització unitària, popular, transversal i democràtica, que té com a únic objectiu assolir la independència de Catalunya.

Seguiu-nos a les nostres xarxes socials

Ajudeu a difondre el missatge independentista!

© ANC Horta Guinardó Avís lega i Política de privacitat | Política de cookies

Scroll to top

Aquesta és una notificació que es pot utilitzar per al consentiment de cookies o altres notícies importants. Ara també té una finestra modal. Feu clic a "aprendre més" per veure-ho.

OKAprendre més

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refuseing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Accept settingsHide notification only