• Facebook
  • Twitter
  • Flickr
  • Telegram
  • Youtube
Assemblea Nacional Horta Guinardó
Territorial d'Horta Guinardó de l'ANC
  • Inici
  • Assemblees
  • Activitat
  • Blog
  • Campanyes ⌄
    • Sobirania Fiscal
    • Eleccions 2021
    • Eines de país
    • Prop de casa
  • Documents
  • Participa
  • Contacta
  • Cercar
  • Menu Menu
Crònica, Política, Repressió

CRÒNIQUES D’UNA OCUPACIÓ (I), Manuel de Pedrolo

Pròleg

“L’editor em proposa d’escriure un pròleg, però em sembla suficient limitar-lo a una nota que situï el llibre. Cròniques d’una ocupació recull vint-i-set articles que foren publicats al diari Avui entre l’u de gener i el trenta de desembre de 1988. El títol és prou explícit per entendre que aquests textos denuncien allò que els nostres polítics no ignoren, però que més s’estimen de silenciar: la situació colonial de la nostra terra. Són doncs, el discurs d’algú que no renuncia a la plenitud de la seva cultura; un discurs independentista.

Manuel de Pedrolo

CRÒNIQUES D’UNA OCUPACIÓ (I)

Manuel de Pedrolo

Context

Instal·lats al bell mig de la ‘nonya’ convergent-socialista (Jordi Pujol i Felipe González) i en plena lluita armada d’ETA, aquell any, el 1988, els catalans vàrem votar al Parlament aquesta composició:

CiU             69 escons.
PSC-PSOE 42
ICV              9
AP               6
ERC            6
CDS            3

Paral·lelament, dins del món explícitament independentista, aleshores majoritàriament extraparlamentari, hi passaven els  fets mencionat en aquest article d’en Jaume Renyer.

L’article

Publicat al diari AVUI un dia de 1988.

“Un dels pensadors francesos de la darrera fornada, l’Alain Finkielkraut va parlar darrerament a Barcelona, invitat per la fundació ACTA, i sembla que aprofità l’ocasió per acabar d’aclarir, si calia,els seus punts de vista sobre el nacionalisme. En distingeix un de democràtic i un d’antidemocràtic, els quals no hem de confondre, respectivament, amb el nacionalisme de defensa de les nacions oprimides i el nacionalisme d’agressió que practiquen els estats imperialistes. I, pel que he entès, el nostre és dels “bons”; sabíem que era de defensa, i ara sabem també que és democràtic. Gairebé ho tenim tot a favor, doncs!

Gairebé, repeteixo, perquè correm el perill de fossilitzar la nostra cultura i de reduir-la a un pur folklore si insistim massa en “els trets diferencials”. L’advertiment em sembla vàlid, però també em sembla que caldria dir alguna cosa més. Com aquesta: és la “projecció” d’un nacionalisme agressiu que acorrala la cultura del poble ocupat, de la qual només tolera, si arriba a tant, aquells aspectes costumistes que, sobretot si no hi intervé la llengua, poden perfectament ésser atribuïts a una peculiaritat de caràcter “regional” o sia propis d’una de les terres que legítimament formen part de la nació/estat.

Els catalans hem estat víctimes d’aquesta voluntat cada vegada que, mentre se’ns prohibia una escola en la nostra llengua i l’ús públic, sense restriccions, del català, se’ns tolerava per exemple, la sardana. Llavors és aquest nacionalisme agressiu que crea la idea o facilita la impressió de la qual s’aprofita, que el poble submergit disposa tan sols d’unes formes culturals “menors” quasi de caràcter tribal, quan de fet pot molt ben ser que, en mancar-los d’altres mitjans de defensa, els ocupats facin de la manifestació folklòrica un “centre” provisional de resistència. Això s’ha vist perfectament a les terres catalanes, on les formes “superiors” de la cultura renaixen cada cop que la pressió minva, i no dic cada vegada que desapareix, puix que fins ara sempre n’hi ha hagut.

També sóc, però, dels qui pensen que no s’ha d’insistir en allò dels “trets diferencials”, com no sigui que, si es revisa el concepte,, parlem dels colonitzadors, els quals ho són perquè exporten a casa nostra, o sia que ens importen (potser a canvi d’allò que ens prenen), unes peculiaritats que imposen o s’esforcen d’imposar amb un afany uniformitzador. Si tenim clar que som catalans que vivim a casa seva i no pas espanyols que s’hi introdueixen, de trets diferencials, aquí, només hi ha els d’ells. Els nostres, a la nostra terra, són de “norma”.

Que imposin tant com poden aquells trets que els caracteritzen en nom d’una “universalitat” no ens ha d’impressionar gens ni mica quan sabem que la cultura universal no pot pas ser una piconadora que ho aplana tot i, indiferent a la qualitat, serveix els particularisme dels pobles demogràficament, econòmicament i militarment més poderosos, de cap de les maneres una cultura comuna. Ben a l’inrevés d’allò que pretenen fer-nos empassar els afavorits per drets de conquesta amb una llengua universal (encara que, com és natural, més de mig món no l’entengui), és la que fem entre tots, la que tots contribuïm a enriquir i a transformar amb les nostres aportacions particulars.

Una cultura com la catalana, tant europea d’origen, no pot pas fer cap contribució a la cultura universal quan se’ns vol convèncer que cal fer-la passar pel sedàs d’una altra cultura que en el curs d’aquesta operació l’elimina com qui suprimeix, a l’hora de comunicar-se, unes formes dialectals que només en alguns racons tenen encara curs i són tolerables.

És el caràcter imperialista de les “grans” cultures que pot acabar per immobilitzar un poble o fer que converteixi un arcaisme en model imposat, com sembla que deia el filòsof, probablement ben conscient del capteniment cultural d’algunes comunitats sota domini de la llengua d’oïl,grandeur però potser més distret a l’hora de culpabilitzar-ne l’Estat sense els afanys hegemònics del qual potser aquestes nacions serien avui respectades per uns assoliments culturals que, és evident, fa impossibles quan se les persegueix. Si hi ha opressió, també és normal que hi hagi “delictes”.

Més encara n´hi pot haver quan una nació ha estat dividida i, sotmesa a dos estats puixants, com Catalunya, fa d’uns catalans francesos i, dels altres, espanyols obligats. Que no és indiferent aquesta divisió es veu d’allò més bé quan un “nacionalista” català afirma l’espanyolitat de la gent del Principat; quan, doncs, abandona aquella part del seu poble que ha caigut sota un altre domini perquè s’ha cedit que no n’era el propietari, i amb el qual tanmateix s’identifica el “nacionalista” que oblida, o vol oblidar, confio que sense aconseguir-ho del tot, quan en un tombant de la història fórem ocupats i que l’ocupació encara dura.

No podem pas creure que som una manifestació peculiar de lo espanyol o de l’être français, l’estat que ens cau damunt i ens identifica amb tot de documents “nacionals”, perquè aquests episodis formen part de la nostra història, de la història que tots hem viscut en la nostra condició de catalans, no pas de francesos o d’espanyols; no es pot pas viure a una banda i a l’altra, i menys encara, si és possible, quan l’altra banda estava contra la teva forma de ser, hi està encara, i és aquesta banda que posa en perill la cultura quan la condemna a reduir-se, a encallar-se en una elementalitat, per així dir-ho, que automàticament t’expulsa d’un “comú” perquè no fas la talla.

Parlar d’ocupats i, doncs d’ocupants, descriu més bé una realitat que no pas el terme nacionalisme català, cada dia més suspecte d’incloure’s en un nacionalisme espanyol disposat potser a tolerar menudes idiosincràsies, però no per això menys agressiu en no respectar la nostra integritat nacional. Vol dir, per tant, que mentre tinguin poder ens vigilaran fins a l’acta de defunció.

Es d’aquest poder que cal desfer-se si volem gaudir d’una existència suficient. El nacionalisme dernier cri no ens mena enlloc ni quan no té “obediències” espanyoles. D’altra banda, en el nacionalisme hi ha una tendència perillosa a inferioritzar l’adversari que pot extraviar el nostre pensament i la nostra acció. És tot una altra cosa l’independentisme que tan sols exalta la llibertat i, atès que som aquí, que som catalans i que ens l’han arrabassada, la llibertat del nostre poble. En la nostra actitud no hi ha d’haver ni l’ombra d’aquest xovinisme que sols prosperar entre els pobles agressors, com Franco s’encarregà de recordar-nos i com ens recorden avui la democràcia espanyola i la democràcia francesa, tant orgullosa l’una com l’altra, posseïdes totes dues pel mateix afany de grandeza o de grandeur, com si fos possible ser gran quan trepitges els petits. Als independentistes, simplement, ens fan nosa els ocupants.

1 de juny de 2019/by Ramir Bullich Catà de la Torra
Tags: alliberament nacional, identitat catalana, Independència, Pedrolo, premsa
Compartir aquesta entrada
  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Share on WhatsApp
  • Compartir per correu
https://horta-guinardo.assemblea.cat/wp-content/uploads/2021/01/Logo_Estandard_Negre_HORTA_GUINARDO-300x99.png 0 0 Ramir Bullich Catà de la Torra https://horta-guinardo.assemblea.cat/wp-content/uploads/2021/01/Logo_Estandard_Negre_HORTA_GUINARDO-300x99.png Ramir Bullich Catà de la Torra2019-06-01 17:17:002021-04-15 19:16:00CRÒNIQUES D’UNA OCUPACIÓ (I), Manuel de Pedrolo
You might also like
Próxima concentració: dimarts, 7 de juliol de 2020
Consum estratègic responsable
Recull setmanal de premsa
Cròniqies colonials (IV)
El 26M vota independència
L’Editorial d’en Vicent Partal: “Gas a fons”

Entrades recents

  • Estatuts: Dos terços dels vots
  • CARTA OBERTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
  • L’any Franco
  • Adéu Guillem,
  • ESPANYA, CAPITAL MOSCOU

Categories

  • Acció propagandística
  • Assemblea
  • Campanya
  • Concentració
  • Crònica
  • Document
  • Eleccions
  • Esdeveniment
  • Formació
  • General
  • Independència
  • Informació
  • Manifestació
  • Opinió
  • Partits
  • Política
  • Repressió
  • Trobada
  • Uncategorized
  • Xerrada

Etiquetes

9N 11S 27-S Actes alliberament nacional Ara és l'hora Argumentos Arguments Arguments contra la por Articles Articles propis d'opinió Campanya Campanyes Comunicats Comunicats de l'ANC Concentracions Confrontació Cròniques Debat Democràcia Documentals Els expertos opinen (ANC i Independència) Els experts opinen (ANC i Independència) Entrevistes Estem preparats Estructures d'Estat Fotos identitat catalana Independència Iniciatives Internacionalització Notícies HGxI Nous catalans opinió Pedrolo Podemos/Ciutadans i Catalunya premsa Projectant la República catalana Raons econòmiques de la independència Recull setmanal de premsa Referèndum República catalana Secretariat Seguiment del full de ruta Sobirania fiscal

Calendari d'activitats

« maig 2025 » loading...
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
28
29
30
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Ds 10

Parada festa major Guinardó

maig 10 @ 10:00 - 13:30
Ds 10

Multiparada

maig 10 @ 10:00 - 13:30
Dt 13

Plantada de cartells

maig 13 @ 18:30 - 19:00
Dt 20

Plantada de cartells

maig 20 @ 18:30 - 19:00
Ds 24

Parada Informativa

maig 24 @ 10:30 - 13:30

Assemblea Nacional Catalana Territorial d’Horta Guinardó

Adreça: Carrer de la Torre dels Pardals, 35 08041 Barcelona

Horari: dimecres de 19 a 20

Contacta amb nosaltres

horta-guinardo@assemblea.cat

Assemblea Nacional Catalana

Horta-Guinardó per la Independència és una organització unitària, popular, transversal i democràtica, que té com a únic objectiu assolir la independència de Catalunya.

Seguiu-nos a les nostres xarxes socials

Ajudeu a difondre el missatge independentista!

© ANC Horta Guinardó Avís lega i Política de privacitat | Política de cookies

Scroll to top

Aquesta és una notificació que es pot utilitzar per al consentiment de cookies o altres notícies importants. Ara també té una finestra modal. Feu clic a "aprendre més" per veure-ho.

OKAprendre més

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refuseing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Accept settingsHide notification only