 |
| Platea i pisos superiors, ple a vessar. Alta presència de mitjans. |
AMB MÉS IL·LUSIÓ, ALEGRIA I ORGULL QUE MAI
Forcadell no en té cap dubte: es posaran d’acord els polítics per convocar al més aviat possible les plebiscitàries? Sí, s’hi posaran. No existeix cap més altra alternativa.
En dia abans del 9N encara ens preguntàvem si podríem votar. I varem votar. Minuts abans de la V encara hi havia qui dubtava que les quatre barres del mosaic s’arribessin a formar… i tot va sortir a la perfecció. Perquè tothom ho volia.
Els dos milions tres-cents mil votants que vàrem desafiar l’estat espanyol el 9N no ens desinflem. La sobirania guanyada no ens la deixarem pas prendre. Aquest és el nostre procés i si hem arribat on som ha estat gràcies a la nostra empenta, a l’empenta de milions de mans.
Ara necessitem un mandat democràtic inequívoc que ens permeti fer el pas definitiu. Les plebiscitàries (el referèndum definitiu) se celebraran el febrer o el març perquè aquesta és la nostra voluntat i perquè els partits polítics compromesos sabran escoltar el clam popular. En cas contrari, la gent els passarà per sobre.
Quins són els nostres objectius ara mateix. Un cop feta la V i el 9N, moments àlgids de màxima eufòria, ara toca continuar treballant des de les territorials:
EL PAPER DE LES ASSEMBLEES TERRITORIALS: UN CANVI D’ESTRATÈGIA
- Ampliar la majoria social favorable a la independència, parlant amb tots aquells a qui podem acabar de convèncer.
- Cal dirigir-se als indecisos, que són: els joves de 18 a 30 anys (que van participar poc el 9N), els qui van votar SÍ-NO i aquells més febles (gent gran) que encara té por de perdre la seva pensió.
- Més que fer grans actes per als convençuts, cal fer petits actes dirigits a sectors concrets (col·lectius indecisos i barris allunyats del projecte nacional); més que anar a convèncer ens hem de plantejar compartir, escoltar… des de la generositat de voler un País que haurem de construir tots, sense excepció.
Volem la independència perquè volem un país més democràtic, més just i més net.
Volem un país on poder aplicar el decret de pobresa energètica, amb millors serveis, amb millor educació, més net, lliure de corrupció.
LA VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA
Aquest és un procés de baix a dalt. Siguem ben conscients del nostre poder i del que hem aconseguit en poc més de dos anys, des de la gran manifestació del 2012. Siguem-ne ben conscients. Som ciutadans, no súbdits, i tindrem el país que voldrem, amb uns polítics al nostre servei.
Els nostres referents, Dinamarca, Nova Zelanda… Països sense corrupció i amb una justícia eficient. Què hem de fer? Ser com Dinamarca.
El més important que ens ha ensenyat aquest procés és que podem canviar les coses, podem fer possible l’impossible. Entre tots. Només depèn de nosaltres.
La nostra via és: democràtica, pacífica, transversal i inclusiva. Aquesta és la nostra manera de fer les coses i el que ens fa invencibles. Aconseguirem la independència en bona part gràcies als nouvinguts i a les noves incorporacions al procés. No ens interessa d’on venim, sinó cap a on anem: cap a un país de tots, un país dels que votaran SÍ i dels que votaran NO. Perquè la independència la volem per a tots, sense distinció.
PLEBISCITÀRIES, JA
En definitiva, el full de ruta de l’ANC, tot i que revisable, no deixa lloc al dubte: per la primavera de 2015 ja hem de tenir el nou Parlament constituït que anunciï la nostra plena sobirania a Europa i al món, que emprengui un procés constituent i que obligui les nacions lliures a reconèixer-nos. Un nou Estat és a punt de nèixer.
Vídeo íntegre a >>Vilaweb
Àudio. Forcadell: “Si s’acorda una proposta diferent a la nostra, l’acceptarem pel bé de la unitat”
