Als socis de l’ANC ens han arribat les primeres notícies d’una “crisi” a l’Assemblea a través de la premsa i no des de cap nota oficial de l’entitat sinó a partir d’unes filtracions anònimes d’unes persones que s’autoqualifiquen de crítiques
No opinaré sobre els motius del desacord perquè no els conec però sí que vull dir algunes coses sobre les formes utilitzades pels responsables de la crisis.
Trobo que aquestes persones han tingut, i mantenen encara, un funcionament antidemocràtic mentre afirmen defensar la democràcia.
Com pot ser que un grup de persones que pertanyen a una organització amb unes normes de funcionament intern perfectament establertes enviïn missatges a la premsa, de manera anònima, donant la seva opinió de part, en lloc de debatre internament per tal de solucionar els problemes?
Com es pot permetre, que una vegada han perdut la votació dins el secretariat continuïn manifestant el seu desacord públicament, sense acceptar la votació realitzada (perdre sempre cou) mentre sembla que continuaran treballant en contra de la majoria, des de dins, erosionant tant com puguin l’ANC?
No crec que els motius de desacord que manifesten aquestes persones “crítiques” tingui res a veure amb la democràcia i segurament no els coneixerem a tots, però jo sí que els hi demanaria que diguessin qui son perquè si es tornen a presentar a les properes eleccions per al secretariat jo vull saber qui voto i, segurament ja demano massa, les motivacions de cadascú.
I per acabar: A qui beneficia aquesta actuació? Només es vol enfonsar l’Assemblea o algú vol ocupar el càrrec de l’actual presidenta i no ho diu?
I per acabar reprodueixo textualment una part d’una carta que a la territorial d’Horta –Guinardó vam enviar al secretariat i a la qual altres territorials ja han donat suport.
“Estem preocupats que les diferències de criteri que de forma natural hi pugui haver dins el secretariat es filtrin a la premsa i puguin ser origen de mals majors. La divisió és l’arma principal que utilitza el nostre enemic per destruir-nos.
Demanem que les diferències de criteri es resolguin internament amb un exercici de construcció positiu amb la màxima generositat per part de tothom i si cal escoltant les opinions de les assemblees territorials.
Fer-vos saber que a les territorials que encara estem actives ens perjudica molt l’exposició pública d’enfrontaments interns que s’haurien de resoldre amb la màxima discreció. Som conscients que ja ha passat altres vegades i això no ha afectat massa a l’entitat, però en aquests moments de màxima divisió ens hi va la continuïtat.
I per últim, insistir que aquests moments en que les forces polítiques i les entitats no estem alineats en fer un front comú contra l’estat, la nostra responsabilitat és precisament la de intentar recosir totes les ferides i amb la màxima generositat agrupar la societat civil a l’entorn d’un full de ruta de consens. Els fets de les últimes setmanes no ens ajuden gens a generar la confiança que la societat ha tingut sempre amb la transversalitat de l’Assemblea.”
Teresa Calveras
