Després d’una marató d’articles en aquest blog, sobre una formació catalana, Aliança Catalana, acabada de néixer, i que treu el nas amb força a les enquestes i sobre la que ens preguntem qui són?, què són?, i sobretot quin model de país tenen per construir una Catalunya Independent que sense cap dubte arribarà més d’hora que tard m’ha vingut al cap un dels últims llibres que he tingut entre les mans, titulat “Sobre la Tirania” , del professor d’història nord-americà Timothy Snyder.
I no és pas que cregui que el que proposa aquesta formació sigui un nou estat construït sobre la tirania. Més aviat m’hi ha fet pensar la facilitat que tenim per generalitzar, la facilitat que tenim per simplificar i la dificultat que tenim per analitzar, fer-se preguntar i ser honestos quan busquem les respostes. Massa sovint busquem les respostes on sabem, o potser, inconscientment, trobarem les respostes que ens agraden i reforcen la nostra elecció. Més encara, la facilitat que tenim, sobretot quan estem desesperats, en aferrar-nos a solucions màgiques ofertes per tota mena de demagogs i equilibristes de la retòrica.
Recomano la lectura d’aquest manual de pensament i d’acció per prevenir el creixement de les condicions que ens apropen a règims tirans. Un manual de poc més de 50 planes que es pot llegir en poques hores i que porta per subtítol; “20 lliçons per aprendre del segle XX”. Un manual que trobareu a totes les biblioteques públiques.
Us en faig una aproximació reproduint aquí l’encapçalament de quatre dels vint punts que m’han semblat especialment importants segons el meu criteri.
No obeeixis per endavant
La major part del poder de l’autoritarisme ha estat atorgat lliurement. En temps com aquests, els individus s’anticipen a allò que voldrà un govern més repressiu, i després s’ofereixen sense que ningú els ho demani. Un ciutadà que s’adapta així està ensenyant-li al poder el que és capaç de fer.
Recordeu l’ètica professional
Quan els líders polítics donen mal exemple, el compromís professional amb les bones pràctiques adquireix més importància. És difícil subvertir un Estat regit per l’imperi de la llei sense advocats, o celebrar judicis de farsa sense jutges. Els autoritaris necessiten funcionaris obedients, i els directors dels camps de concentració busquen empresaris interessats a la mà d’obra barata.
Desemmascarar la resta
Algú ho ha de fer. És fàcil fer el mateix que tothom. Pot resultar estrany fer o dir alguna cosa diferent. Però sense aquesta incomoditat, no hi ha llibertat. Recorda’t de Rosa Parks. Quan algú en dona exemple, es trenca l’encanteri de l’statu quo, i d’altres el seguiran.
Creu en la veritat
Renunciar als fets és renunciar a la llibertat. Si res no és veritat, ningú no pot criticar el poder, perquè no hi ha cap base sobre la qual fer-ho. Si res no és veritat, tot és espectacle. La cartera més gran paga els llums més enlluernadors.
La cita que encapçala el llibre és aquesta;
En política, que a un l’enganyin no és excusa.
LESZEK KOÿAKOWSKI
Que tingueu bona lectura i sobretot si els polítics us enganyen ja sabeu de qui és la culpa, especialment si us enganyen repetidament.
Més acció i menys queixes! Anar repetint els greuges que patim de fa temps ens fa cada cop més dèbils.
Alfons Carreras
