Us presentàvem unes reflexions d’en David Calabuig entorn a una entrevista a en Toni Comin. Aquestes reflexions han generat un petit debat entre companys que escriuen en aquest blog. Anirem presentant aquestes aportacions. Avui escoltem a en Joan Xuriach Fusté:
Evidentment. El que la gent del carrer volem i el que ens ofereixen els partits no té res a veure. Ja coneixeu sobradament la meva opinió al respecte, us vaig enviar aquest enllaç per què hi ha un fragment que em va cridar l’atenció.
Diu Comin: “Els que ja som ara hem d’estar disposats a fer més, aquesta és la clau. Si el 47% està disposat a fer més coses, com la mobilització permanent, aturar el país, etc., avançarem molt més que si som el 60% però seguim fent el mateix que hem fet fins ara. No fem servir d’argument, per no mantenir el pols, que encara no som el 60% si hi ha coses que ja podem fer ara amb el 47%”
Una reflexió contraposada al que predica, repetint com un mantra, el seu partit ERC i, crec, coincident amb el que alguns hem expressat repetidament: deixar d’utilitzar l’ampliació de la majoria per desaccelerar, un fet èticament pervers havent-hi presos polítics, i allargar ‘sine die’ el sistema autonòmic mentre ciutadans innocents seguiran empresonats, recuperar l’esperit del 3-O i ser conscients que amb els que estem ara som més que suficients per aturar el país.
De totes maneres el senyor Comin hauria de dur urgentment aquesta reflexió al seu partit per canviar la política tant respectuosa amb la Constitució com irrespectuosa amb els seus votants.
Hem de desobeir tot plegats a la una, i si hi ha concentracions a la seu d’ERC, PDCAT o a les portes del Parlament, això, companys, és mobilització del 47% en defensa del contracte subscrit en forma de vot i en denúncia d’un engany.
Una petita observació que posa encara més llum a la situació en què ens trobem. Fa un mes, el 16 de setembre, en la manifestació d’un miler de feixistes, en contra del català, que pretenia arribar a la plaça Sant Jaume, uns quants energúmens van sacsejar i empentar mossos que els impedien el pas, imatges que segurament heu vist, es poden consultar a Internet. Es va detenir algú? Els mossos, mentre eren agafats per l’armilla, demanaven calma i els hi parlaven amb paciència infinita. Cal comparar-ho amb l’actuació policial a la plaça Catalunya i al Parlament? El govern hauria de parlar clar a la gent, cosa que no ha fet en cap moment, i dir-nos si els Mossos tenen, o no, el control efectiu dels cossos de seguretat.
Joan Xuriach Fusté
HGxInd
————————–
Aquí podeu llegir les següents opinions
