Ponent: Jaume López, catedràtic en Ciència Política i de l’Administració
Lloc: Centre Cívic Sagrada Família
Organitza: Assemblea Nacional Catalana (Sagrada Família per la Independència)
Quines possibilitats té el federalisme dins del marc polític actual?
El principi de “proximitat”, “descentralització” i “gestió eficaç”
Davant d’una setantena d’assistents, Jaume López va començar definint el principi en què es basen els estats federals com Canadà, EEUU, entre d’altres que hi ha al món, com Veneçuela, Bèlgica, Austràlia, Brasil, Argentina, Mèxic, Índia… Aquest principi és el següent:
La gestió política i econòmica és més eficaç com més a prop es troba l’Administració dels ciutadans. Gestionar correctament passa per dividir el poder i no pas per centralitzar-lo.
Aquest principi descentralitzador del federalisme s’ha vist normalment com una bona solució per a aquells estats plurinacionals. A més, en aquests estats amb diferents identitats nacionals, com el Canadà, es manté un escrupulós respecte envers els drets lingüístics dels ciutadans: el primer ministre del Canadà s’adreça normalment en francès i en anglès als ciutadans.
Estat autonòmic, estat federalista?
El federalisme ha comptat tradicionalment a Catalunya amb bons defensors i teòrics. N’és una mostra el mateix Pasqual Maragall amb la seva reforma frustrada de l’Estatut. Hi ha hagut veus que han sostingut que l’estat autonòmic ja ho és, almenys incipientment, de federalista.
Ara bé, què li falta al nostre caduc estat autonòmic per poder-se equiparar amb els autèntics estats federals? Només dues dades, a mode d’exemple:
Respecte envers el plurilingüisme. ¿Heu sentit mai algun president del govern espanyol dirigir-se als ciutadans en català, gallec, euskera? (Ni tan sols el sentirem dir “Bon Nadal”). Per no parlar de polítiques senzillament hostils contra les diferents cultures que no siguin l’espanyola. Doncs l’escrupolós respecte és la cosa normal en els estats federals plurinacionals i per això llurs passaports es troben en diferents llengües.
 |
| Jaume López. Foto: HGxI |
Sobirania fiscal. En els estats federals (EEUU, Canadà, Alemanya, etc.) les regions que els componen recapten tots els seus importos. A l’estat espanyol, solament el País Basc i Navarra gaudeixen d’aquesta possibilitat.
La pregunta clara i les “terceres vies”
Jaume López va dedicar l’últim tram de la seva intervenció a argumentar per què considerava l’actual proposta federalista del PSC, o les anomenades “terceres vies”, com un engany manifest o com una manipulació per debilitar el sobiranisme. L’última proposta de “tercera via” fou la del President Pasqual Maragall i el seu Estatut… I ja vam veure com va acabar: amb una humiliació contra el poble català que va fer disparar l’independentisme, és a dir, un atropellament a la democràcia inèdit al món civilitzat.
Un referèndum d’autodeterminació demana una pregunta clara que permeti una resposta també clara: Sí o no. Un referèndum es fa per poder prendre decisions posteriors. Un referèndum, depenent del resultat, ha de permetre aplicar les polítiques conseqüents. Si guanya el “sí”, correspondrà al Govern l’assoliment dels compromisos contrets amb el poble, és a dir, dotar-nos de les estructures d’Estat i exercir la plena sobirania. Per tant es planteja un escenari de tot o res.
Tots els processos d’independència ho han estès així, per una simple qüestió de legitimitat democràtica.
Quines possibilitats té el federalisme dins del marc polític espanyol actual? Cap ni una.
