Mai és avorrit i sempre m’enduc vivències enriquidores.
Algunes són útils per copsar com pensen els nostres veïns i d’altres per conèixer-me a mi mateixa… Per exemple:
És tan poderosa la incredulitat del senyor del «SÍ però NO» que hi veu pegues on no n’hi ha, i a més no em deixa acabar cap frase ni raonament.
Al xicot de 34 anys que té una nena de quatre anys i que mai no ha votat, què li puc dir per a motivar-lo? És tot un repte que no deixo escapar.
Al noi que vota Ciudadanos i que té la capacitat d’escoltar-me puc explicar-li que el Sr. Mas no és culpable del «desori» de demanar la independència, que aquesta qüestió ja va començar per iniciativa popular fa cinc anys a Arenys de Mar i, a Barcelona, amb la Consulta del 10A.
A la senyora que diu que res val la pena perquè tots els polítics són iguals, li faig veure que els que fins ara no han estat denunciats per l’estat espanyol, és perquè segurament tenen «l’historial immaculat».
I sempre que tinc ocasió recordo als interlocutors que fa 200 anys els francesos es van espolsar la monarquia i els Borbons. I aquí, si no ens hi esforcem, haurem de suportar-los qui sap quant de temps!!!
Ser a Plaça Catalunya és un motiu per a expandir el missatge a l’exterior, sobretot si es dominen idiomes. (Per fer-ne pràctiques no cal anar massa lluny).
Au, animeu-vos!
I inscriviu-vos-hi des del nostre web (hi ha un enllaç a la columna de la dreta)
Pilar Trenchs
HGxI
