Com descodificar missatges incoherents per part dels dirigents polítics o dels activistes
companys de viatge cap a la llibertat
Sovint contemplem astorats l’aparent incoherència de les actuacions humanes. Per molt que
maldem per ser coherents i demanar coherència als altres, acabem amb el cap com un timbal
com a resultat de les contradiccions entre el que es diu i el que es fa. Darrerament, tenim un
exemple clar en el canvi d’estratègia dels partits polítics, particularment Esquerra Republicana
de Catalunya (ERC), amb relació al camí del país cap a l’alliberament, altrament dit procés
d’independència. Tothom sap, o hauria de saber a hores d’ara, que no hi ha altra manera
d’alliberar‐se de Castella que la confrontació directa amb l’Estat Espanyol. Tothom sap, o
hauria de saber, que aquesta confrontació no es pot fer d’avui per demà i s’ha de preparar bé.
En canvi, en comptes de proposar vies per arribar a l’objectiu comú que diuen tenir, els
dirigents dels partits polítics fan discursos i accions aparentment incoherents. ERC comença a
governar en solitari, en minoria clara, tot afirmant que fa un govern del 80% dels catalans. Una
part de Junts per Catalunya també s’hauria apuntat a l’estratègia d’anar tirant dins el govern
mentre una altra part continua proposant la via de la ruptura sense tenir clar com s’haurà de
fer. A la CUP n’hi ha per tots els gustos amb l’afegit d’una revolució d’esquerres que hauria de
canviar el model econòmic social de dalt a baix, cosa que sembla difícil en el present mil∙lenni.
Com es pot viure amb tanta contradicció?
Deixeu‐me, però, que us suggereixi una perspectiva que podria ser com una guia de lectura de
les actituds dels dirigents de partits polítics i de les persones que en viuen (càrrecs, contractes
a la Generalitat, ajuntaments, diputacions, Parlament Europeu), dels militants que tenen
aspiracions a viure’n o dels que simplement en defensen les postures polítiques. Quan llegiu o
sentiu alguna declaració d’alguna persona que pertanyi a algun d’aquests col∙lectius penseu
que el que realment tenen al cap és el rendiment electoral que en trauran. Per exemple, quan
algú diu que vol eixamplar la base de l’independentisme, vol dir que vol augmentar el nombre
de votants del seu partit. Que un partit incorpora a les llistes electorals de persones d’un altre
partit, això no significa que vulgui acostar‐se a les visions polítiques de l’adversari sinó que
cerca treure vots d’un altre partit per omplir el seu sarró. Les propostes rupturistes d’uns altres
busquen captar els vots de les persones més compromeses. Mirat des d’aquest punt de vista
no hi tanta incoherència entre les paraules i els fets. Tot depèn del grup humà preferent on se
situa cadascú. Les persones ens apuntem a diversos grups els quals ens sembla, més o menys
conscientment, que ens ajudaran a tirar endavant a nosaltres mateixos i les nostres famílies. Si
el grup preferent és el partit, mirarem de fer tot el possible per afavorir‐lo. Això inclou totes les
argumentacions necessàries per convèncer més gent per apuntar‐s’hi. I per convèncer més
gent se’ns poden acudir moltes coses que després no cal complir‐les. De fet, la mentida serà
molts cops més eficaç que la veritat. Així doncs, la coherència dels discursos humans és gran si
hom identifica adequadament l’interès de l’orador.
I els activistes per la llibertat del país on som en aquesta partida? Depèn de quin és el grup de
referència. La majoria dels que jo conec són aquells pels quals el grup de referència principal
és la Nació, la Catalana, en aquest cas. Tots els altres grups (partits, ètnies, afiliacions
ideològiques, empreses, institucions, equips esportius) estan per sota. Els activistes “nacionals”
farem bé de detectar aquells per als quals un altre grup, per exemple el partit, està per sobre
de la Nació, o al mateix nivell, i anirà bé d’aplicar als seus discursos la guia de lectura que us
proposo. Un cop traduït el discurs podem col∙laborar‐hi de diverses maneres. Hi ha, però, una
pregunta que sí que demana una resposta clara que no serà fàcil d’aconseguir: Vols fer‐ho?
Vols aconseguir la independència de Catalunya? És una resposta de SÍ o NO que no admet
matisos. Qualsevol afegit al SÍ vol dir que NO. Tenim dret a una resposta clara per no perdre el
temps. Després podrem trigar dies, mesos, anys o dècades abans no assolim l’objectiu. Serà un
temps aprofitat mentre el company no ens estigui ensarronant. Ah, i un petit afegitó: pel camí
segurament ens tocarà el rebre, com va passar el primer d’octubre. Aquest és un detall per
tenir en compte abans de respondre SÍ o NO a la pregunta.
Josep Lluis Torres
