Il·lustre Senyor Pablo Llarena Conde,
Li
adreço aquesta carta per confessar-li que, com els senyors Jordi Sánchez i
Jordi Cuixart empresonats preventivament des de fa 120 dies, també vaig ser
present, a la Rambla de Catalunya el dia 20 de setembre. Com ells, vaig mostrar
la meva repulsa a la intervenció de la Guardia Civil a la conselleria
d’Economia romanent dempeus durant tot
el dia.
Va ser una concentració pacífica tot i les desenes de milers de
concentrats, sense cap incident llevat
dels desperfectes que van patir els cotxes
policials aparcats davant mateix de la Conselleria i que, com els Jordis, vaig
condemnar i condem-no. Som gent de pau.
A la matinada, ells dos, van pujar a un
cotxe de la Guàrdia Civil per demanar la fi de la concentració i obrir un
passadís (amb l’ajut de voluntaris de l’ANC) per què poguessin sortir els
funcionaris amb els paquets requisats. La mateixa policia va recomanar als
Jordis que pugessin al cotxe per fer-se sentir millor.
Que la separació de
poders a Espanya és, en realitat, un ‘menage a trois’, ja ho sabíem, però, tot
i així, aquest cas supera tota perversió quan els feixistes condemnats pels
fets de la Blanquerna l’any 2013, no són a la presó per que tenen fills menors.
Sóc gran i els Jordis tenen fills petits, m’ofereixo enlloc d’un dels dos i,
com que sóc un humil independentista, afegiríem un rescat complementari que pagaríem,
com sempre, solidàriament; ja ens dirà si en bitllets petits o grans, i sense
marcar, és clar.
Joan Xuriach
HGxRep
