“Saule, Pērkons, Daugava” es podria traduir com “sol, tro i el riu Daigava”, però per a molts bàltics és molt més que això. És un poema que simbolitza l’anhel d’independència del règim soviètic d’Estònia, Letònia i Lituània. Aquesta cançó del letó Martins Brauns es va convertir en l’himne de la Via Bàltica de 1989.
L’Assembla Nacional Catalana (ANC) i centenars de milers de catalans es van emmirallar en aquella cadena humana per lligar el país de punta a punta l’11 de Setembre de 2013. Ara, quan falten menys de dos mesos de la simbòlica Diada del 2014, el Cor Jove de l’Orfeó Català ha versionat l’himne bàltic.
En un vídeo penjat a YouTube, el Cor Jove se suma a la campanya “Ara és l’hora” per promocionar la “V” a Barcelona que preparen l’ANC i Òmnium Cultural aquest Onze de Setembre
La versió de l’Orfeó és lliure. El cor ha agafat la melodia, però ha substituït la lletra per una adaptació del poema “Meditació última” de Miquel Martí i Pol.
Ara, ara és l’hora de dir, de dir que el poble persisteix
en les cases ara bastides, on abans no hi havia cases,
en els arbres que ara creixen, on abans no hi havia arbres,
en les noies que ara estimen,
i en tot allò que comença.
Ara, ara és l’hora de dir,
De dir que el poble persisteix
Amb tots, amb tots, tots nosaltres
En cadascú de nosaltres
I en tot allò que hem fet,
I tot allò que hem desitjat
Ara, ara és l’hora de dir,
De dir que el poble persisteix,
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres
Amb les paraules que inventem,
I amb la gent que estimem,
I amb tot allò que hem fet, en la rutina de la feina.
És l’essència del poble, indestructible.
El vídeo, gravat al Centre Cultural del Born, té subtítols en anglès i ja ha rebut més de 25.000 visites en dos dies i fins i tot ha tingut ressò a la premsa de Letònia.
Ara, ara és l’hora de dir, de dir que el poble persisteix
en les cases ara bastides, on abans no hi havia cases,
en els arbres que ara creixen, on abans no hi havia arbres,
en les noies que ara estimen,
i en tot allò que comença.
Ara, ara és l’hora de dir,
De dir que el poble persisteix
Amb tots, amb tots, tots nosaltres
En cadascú de nosaltres
I en tot allò que hem fet,
I tot allò que hem desitjat
Ara, ara és l’hora de dir,
De dir que el poble persisteix,
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres
Amb les paraules que inventem,
I amb la gent que estimem,
I amb tot allò que hem fet, en la rutina de la feina.
És l’essència del poble, indestructible.
El vídeo, gravat al Centre Cultural del Born, té subtítols en anglès i ja ha rebut més de 25.000 visites en dos dies i fins i tot ha tingut ressò a la premsa de Letònia.
Font: 324
No puc recitar el poema de Martí i Pol sense que se'm faci un nus a la gola. Enhorabona, Cor de l'Orfeó Català. Ara és l'hora. Visca Catalunya, lliure!
No puc deixar de pensar que si bé "el procés" va endavant a un ritme que ni de conya somiava fa 25 anys, enganxant cartells de Maulets… també podria avançar més ferm, amb més trempera, si no es caigués cada dia en el 'bonrrolet' i el 'entre-els-de-casa-fem-el-que-podem'.
Articles com aquest plouen a centenars cada setmana i exhibeixen que la comunicació, que és l'eix del qual penja AVUI tot plegat (doncs per a qüestions jurídiques, legals, negociacions reals, etc… encara no estem a l'hora), per a l'extensió del suport, per a la internacionalització de la proposta… anem BEN FOTUTS, si en depenem de "pueblerinadas" com aquesta.
Amb tot el respecte, amb encara més afecte, amb una abraçada… però ara no és el que toca. El melic ja ens l'hem mirat prou: ara hem de ser seriosos i dedicar tots i cada un dels esforços, minuts de voluntariat, euros disponibles… a campanyes fermes i efectives, i no a fer el Timbaler… Salut!