Serveixi aquest escrit per complementar l’article que el meu company i activista Àlex Canturri ha tingut la “gosadia” d’escriure i compartir amb tots nosaltres. I dic gosadia per què en aquests temps que vivim, parar-se a observar, a analitzar i a esbrinar què és allò que tenim al davant,
s’ha convertit en una raresa.
Si la cosa és del nostre grat, premem el botonet de “like” i si tenim un xic de temps li posem un molt bé, que maco, o altres simplismes (ximpleries dirien abans).
Si la cosa no ens agrada o no ens convé per alguna raó, cerquem en el limitat breviari de paraules amb connotacions negatives i deixem anar la que primer ens ve: feixista, raïdor, corrupte, racista!
Ja està la cosa ben endreçada i etiquetada al calaix corresponent. Jutgem primer i pensem després. I això últim potser ho deixem per un altre dia.
L’argumentació amb premisses i conclusió ha passat a ser un acte arqueològic.
L’article en qüestió m’ha semblat prou complet en l’enumeració dels temes que s’hi mostren i l’autor, encertadament, recomana aprofundir en cada un, encara que en una formació tan jove i amb poca experiència d’exercici de poder es fa difícil, ja que és del tot necessari per tenir un bon judici fer-ho més a partir dels fets, dels actes, que de declaracions, entrevistes i discursos al Parlament.
En aquest article em centraré en un únic punt de l’article de l’Àlex.
“No té (Ali-Cat) una postura d’extrema dreta en el terreny econòmic ni industrial”
A partir d’ara em referiré a Aliança Catalana com a Ali-Cat per no confondre-ho amb les inicials de l’autor d’aquest article. Nota; això d’Ali és una simple casualitat. Com que vull ser conseqüent amb el que escric i no puc jutjar per les polítiques aplicades per Ali-Cat ho faré a partir del que està escrit per ells mateixos.
Vegem el que diuen en aquest programa del 2024 sobre temes relacionats amb la economia.
- Nacionalisme Industrial
Cal apostar per un règim d’imposts competitius que acabi amb l’excés de voracitat fiscal i un sistema educatiu enfocat al mercat laboral que potenciï la formació professional dual i que estigui gestionat per les mateixes empreses. Volem rebaixes fiscals i reduccions del cost de la seguretat social per les indústries que formin elles mateixes els treballadors.
Cal crear habitatges dignes a prop dels polígons industrials perquè les empreses hi puguin instal·lar els seus llocs de producció facilitant als treballadors el desplaçament a la feina. - Fiscalitat
Aliança Catalana vol que Catalunya torni a ser rica i plena i, per això, volem que també ho siguin les butxaques dels catalans. Per aquest motiu, proposem una rebaixa d’imposts generalitzada: El millor lloc pels diners és al compte corrent dels ciutadans. Sempre defensarem l’estalvi i la inversió com a motors per construir un futur pròsper i lliure. Així doncs, per tal de protegir el poder adquisitiu dels nostres ciutadans i evitar que la inflació es mengi els ingressos de les nostres famílies, proposem reduir el nombre de trams de l’IRPF i deflactar-lo, reduir les quotes d’autònoms i suprimir impostos contraris a l’estalvi com successions i patrimoni.
- Impost de successions
Aliança Catalana veu l’impost de successions com un problema ètic i dissenyat amb una òptica anticatalana. És una arbitrarietat injusta on l’administració segresta tot el que estalviem durant la vida per tal d’exigir un rescat als nostres hereus. És un impost a la mort que ens desvincula del nostre passat familiar i ens obliga a malvendre la casa dels nostres avis i pares per satisfer les exigències d’uns governants que regalen i malgasten els nostres diners. Sempre defensarem el patrimoni i l’estalvi de les
famílies catalanes i, per aquest motiu, eliminarem l’impost de successions i donacions. - Les nostres retallades
Els diners on millor estan és a la butxaca dels catalans. Per aquest motiu, Aliança Catalana dissenyarà els pressupostos de la Generalitat sempre apostant per l’austeritat, la responsabilitat, la reindustrialització i el benestar dels catalans. Amb la mirada posada en el futur, Aliança Catalana vol que el cost en despesa social sigui zero, car
això suposaria un excel·lent indicador de la bona salut econòmica de la nostra societat. La Generalitat de Catalunya ha de promoure emancipar financerament les famílies catalanes, protegir la seva propietat privada i evitar convertir-se en un llast fiscal pels nostres ciutadans. - Energia
Volem per Catalunya una energia sostenible, segura, amb un subministrament garantit i amb un nivell de costos assumibles per les empreses i els particulars. Entenem que el futur de l’energia rau en una combinació de les energies renovables i de l’energia nuclear.
Per tal d’aconseguir que tot català pugui pagar el preu de la llum, i que la nostra energia sigui assequible, Aliança aposta per la instal·lació de petits reactors modulars (SMR), eficients i segurs. Els SMR permeten estalviar costs i temps de construcció i es poden desplegar gradualment per a ajustar-se a la demanda creixent d’energia3. Mentre l’energia de fusió nuclear no sigui una realitat viable per a Catalunya, combinarem la potència dels SMR amb l’ús de les energies renovables per tal d’abaratir la
factura de la llum, protegir el medi ambient i fer-nos sobirans energèticament. Creiem que a les zones d’Ascó i Vandellós són les que estan més preparades per acollir tant els reactors modulars com una planta hidroelèctrica reversible per aprofitar, emmagatzemar i optimitzar la potència de l’energia creada. I, a més a més, apostem per realitzar una política urbanística ambiciosa no només centrada en polígons industrials sinó també en habitatges pels treballadors, per tal d’instal·lar un hub d’indústries que demandin grans quantitats d’energia. - Salut
Per tal de poder vehicular l’objectiu d’eficiència en el context actual de-finançament insuficient i infra-dimensionament del sistema, Aliança Catalana aposta per l’agilització exhaustiva del sistema sanitari català, aprofundint en la col·laboració publico-privada i incrementant l’autonomia dels ens —principalment hospitals— que conformen les macroestructures sanitàries de Catalunya. Més capacitat de decisió als centres o, fins i tot, permetre-hi un clima de competència asseguraria més dinamisme i
eficiència. - Participació ciutadana
A Aliança Catalana pensem que les decisions cabdals les ha de prendre el poble i no pas un grup de polítics allunyats de la realitat del país. És per aquest motiu que, a través de les competències actuals, fomentarem les consultes ciutadanes per part de l’administració i donarem a conèixer a la ciutadania les vies per a convocar-les. Considerem que quan s’obre una nova mesquita o un nou centre de MENAs, cal el vist-i-plau de la població així com també en temes com les inversions, projectes de llei, qüestions mediambientals i altres polítiques públiques. Volem que la societat deixi d’estar polaritzada i es pugui expressar lliurement en temes de gran importància.
Com podem veure es parla molt de reduir impostos, de fiscalitat justa, que els diners han d’estar a la butxaca dels catalans…
L’ensenyament professional ha d’estar en mans dels empresaris i fins i tot sembla que volen tornar al model del segle XIX de centres fabrils on els treballadors puguin dedicar més temps a la feina, ja que no s’hauran de desplaçar. L’alternativa a millorar infraestructures no es contempla. Suposo que és per què els diners han d’estar a la butxaca dels catalans!
Amb la mirada posada en el futur, la despesa seria zero, ja que no hi haurà malalts i els catalans amb les butxaques plenes (ja que no hauran de pagar impostos) podran pagar una educació privada d’elit.
La supressió de l’impost de successions es farà per qüestions d’ètica? I per què és anticatalà? La presidenta madrilenya també l’ha suprimit per ètica i per anticatalà? O potser ho fa per què governa pels rics? Consti que jo crec que cal modificar-lo per tal que no sigui injust, però suprimir-lo es pot suprimir si l’equilibri pressupostari ho permet.
Salut: Ali-Cat aposta directament per la col·laboració pública privada. Ja sabem què significa, privatització encoberta on els beneficis són pels inversors privats i les càrregues per l’Estat. Proposar un clima de competència entre hospitals només es pot fer quan penses que el benefici econòmic va per davant del servei públic.
L’energia nuclear serà cabdal per Catalunya en un futur en mans d’Ali-Cat, una contradicció flagrant amb “protegir el medi ambient” i especialment amb “ser energèticament sobirans”.
Quan a la participació ciutadana ja suposen que els polítics de la república catalana estaran molt allunyats de la realitat del país ( continuaran estant a Madrid? O és que Ali-Cat no sap que altres models de democràcia són possibles?) Això sí, als ciutadans se’ls preguntarà per temes importants com la construcció d’una mesquita o que en fem dels “Menes”.
Demano disculpes per les meves ironies sobre aquest programa polític. Ja fa temps que algú em va dir que Ali-Cat era un partit amb poc cos, que podia operar a escala de municipi, però que no tenia estructura per portar un Estat. Sé que això és qüestionable i que construir un partit amb ambició de govern es possible si es té la capacitat de lideratge d’un grup no massa gran de persones. Amb això no m’hi posaré.
El que sí que és remarcable és la idea de país que transmet aquest document, especialment si ens fixem en què insisteix en tots els apartats i de què no parla pràcticament enlloc.
Reducció d’impostos i aposta per la privatització són els eixos de tots els apartats. Absència total de conceptes com, igualtat d’oportunitats, justícia social, salaris dignes, polítiques d’habitatge públic (en tots cas per fer colònies obreres), estructura territorial, sistemes electorals, ni tantes altres coses que són imprescindibles per construir un estat de dret just i pròsper.
Tal com va dir el Sr. Clinton a les eleccions presidencials del 2024 “És l’economia, estúpids”.
Si aquestes són les idees que mouen a Ali-Cat a lluitar per una Catalunya Independent em fan més por pel liberalisme econòmic que inspira el seu programa que per cap altre aspecte.
Els catalans primer i Catalunya pels catalans s’assembla massa a les idees “trumpistes”. I s’aparta en gran manera del que som i d’on venim; terra de pas i de pau. Amb mi que no hi comptin.
Ens enfrontem a un gran repte, però tal com hem dit sempre l’hem de resoldre nosaltres, la gent del carrer, els activistes que mai s’han rendit. No ens podem deixar arrossegar per sentiments de frustració i ressentiment contra els polítics independentistes que no van saber fer la independència el 2017.
Aliança Catalana posa el problema migratori al centre del debat per què sap que és un tema sensible i molt visible i mentre tothom en parla no ens fixem en el model econòmic que defensa, un model als antípodes del que els independentistes en la seva majoria defensem.
Ves que per despit amb els líders independentistes “processistes” no caiguem en mans d’uns independentistes “híper classistes”.
Alfons Carreras