Parlar objectivament sobre d’Aliança Catalana, a partir d’ara AC, d’on ve i cap a on pot anar, no és pas gens fàcil.
AC ha estat emmarcada dins del populisme i l’extrema dreta en l’arc de les forces polítiques marcadament catalanes, és a dir, sense una connexió amb Madrid, com a forma de portar a nivell local el fet europeu del sorgiment d’aquests moviments.
En aquest escurament polític, s’ha d’anar en compte perquè també hi ha molt de populisme de titllar de feixista, durant dècades, d’una manera repetitiva i d’una massa fàcil.
Si intentem parlar d’AC, segons marcs acadèmics estàndards, és bastant complicat poder identificar el partit com un partit feixista, amb el significat com a tal i la historia que porta darrera. Moviments identitaris sempre han estat a les celebracions de la diada de 1’11 de setembre, d’una manera o altre.
Un exercici clàssic seria, agafar els trets característics del feixisme i comparar-los amb que defensa als seus programes electorals, a la web, etc, i mirar d’encasellar als punts concrets teòrics per tal de veure si compleix el manual d’instruccions del feixisme tal i com acadèmicament s’ensenya.
També les seves manifestacions, mítings, etc. Serien un punt que entrarien dins d’estudi per tal d’identificar si segueix els trets fonamentals del feixisme per tal d’identificar si AC és feixista o no.
Dins del marc polític europeu actual, fa uns anys ençà, que s’ha assentat com a un fenomen polític preocupant i que està a l’ordre del dia d’Europa, l’aparició de forces polítiques populistes i d’extrema dreta, així com la seva consolidació i creixement en força, vots i poder dins del marc europeu, estatal i nacional de cada país o nacionalitat.
Preocupant, per la historia recent Europea amb moviments semblants i perquè ara hi ha marcs comuns de convivència, de política, de mercat, d’història conjunta a nivell europeu d’una manera democràtica i no com a fet d’una guerra o una violència marcada ideològicament i que vol ser la predominant per la força a tot Europa. Recordem que ara mateix hi ha 21 països a la Unió Europea, un fet clarament progressiu.
Estudis acadèmics de ciències polítiques d’universitats i no només catalanes, també de Madrid i altres indrets estatals, intenten fer estudi sobre Aliança Catalana dins del marc europeu actual, on forces populistes i d’extrema dreta no només s’han consolidat nacionalment als seus països, sinó també a nivell europeu i el situen dins d’aquest marc polític o mental.
Aquestes forces d’extrema dreta, populistes, estan creixent en parlaments nacionals, en ajuntaments, en poder, en influencia, en el parlament europeu… i qualsevol país o nació que sorgeix un nou moviment polític que en dona que parlar, de seguida es mira on posar si dins el fet comú de noves forces en aquest espectre creixent de manera recursiva per semblança o sinó per antagonisme a aquests moviments a l’altre costat com a forma d’explicar el cas. Aquesta forma d’anàlisis pot portar a errors si realment no s’analitza la realitat de la nació on succeeix i la historia que pugui tenir aquest partit o força dins la política de cada nació o estat.
Una altre caracterització és analitzar certes persones que conformen el partit, els líders més destacats d’on provenen, membres més radicals, i així justificar si és cert o no que el partit està ben encasellat. Fet tampoc fàcil en el cas d’AC, ja que moltes de les persones importants, venen d’ERC, de les seves joventuts, altres del FNC, altres de moviments identitaris que feixistes com a tal no ho són, etc. Ara bé, amb el creixement del partit, aquestes noves persones que entrin, ja veurem si poden definir o no el partit i cap a on va, però ara mateix és de resultat complicat encasellar-la en aquest àmbit de feixista o inclòs d’extrema dreta. Més tenint vox que compleix bastant tot el que ’ha comentat fins ara.
Trets fonamentals de la política d’AC:
- Fa visible el xoc cultural a Catalunya amb la immigració
- Defensa radical de les tradicions, cultura i identitat catalanes,
incloses les catòliques. - Partit Republicà i independentista
- Independència per la via unilateral
- Àmbit exclusivament català
- Laïcisme ferm
- Llibertat total en l’orientació sexual de cada individu
- Català com a única llengua (rebutja el bilingüisme i el trilingüisme)
- Assenyala la immigració com a forma de desvirtuar Catalunya i les
seves tradicions, ja sigui per les pròpies i no arrelament o per la
versemblança a espanyolitzar-se i per tant d’espanyolitzar també la
integració a Catalunya - Marcat accent identitari tant cap a espanya com cap als nous
vinguts/des - Islamofòbia
- Radicalitat en lluitar contra la immigració no legal
- No patir una càrrega social per la immigració que degradi els serveis
públics - Ràpida assimilació d’immigració i delinqüència i la deportació
d’aquests - El retorn amb les seves famílies i país d’origen dels coneguts com a
Menas - Recollir qualsevol descontent amb el parlamentarisme predominant
al parlament de Catalunya - No té una postura d’extrema dreta en el terreny econòmic, ni
industrial.
Fets actuals del sorgiment i creixement d’AC:
- Descontent generalitzat amb les forces polítiques pel fracàs de no
produir-se la independència de Catalunya - Descontent davant els partits tradicionals que han encapçalat el
procés cap a la independència - Nova força que pot recollir el descontent dels resultats cap a la
independència - La desafecció i descontent amb el que es negocia i aconsegueix amb
l’estat espanyol amb el conflicte què hi ha hagut fins ara, que
assenyala un retorn a l’autonomisme - Moltes persones no s’identifiquen amb les postures actuals dels
partits catalans actuals a l’arc parlamentari - Tenir un caràcter marcadament republicà i independentista com a fet
diferencial amb la resta de partits - AC sorgeix d’una escissió del redundat partit FNC, marcadament
identitari. Una part històrica de la política catalana poc coneguda per
la gent. - El fort caràcter identitari l’ha portat a enfrontaments evidents i
constants amb l’extrema esquerra. Antagonisme que ha accentuat la
radicalització al rebuig immigratori, inclòs amb tocs racials, i per
expansió europea al islamisme i no pas com a defensa del
cristianisme com a fet religiós com en el cas de Polònia
Europa
- L’apropament a Europa és amb partits que acostumen ha estar situats
a l’extrema dreta populista com l’ADF alemany, en el marc polític
actual europeu. El que passa que no ha mantingut gaires contactes
més formalment amb altres forces. - Segurament és un terreny que com a força política ha d’explorar.
- Ara bé, en un estudi com el que s’està realitzant, que els primers
contactes siguin amb l’extrema dreta populista és una identificació
com a tal, sinó té correcció en breus i no ho sembla pas. - Antagonista cap a l’expansió del islamisme a Catalunya i la seva
influencia cultural dins la catalana - Defensa dels valors laics occidentals.
- Defensa total en l’orientació sexual
- Euro escepticisme per ser estats i no pobles on deneguen la
independència de Catalunya
Resum:
AC és difícil de situar en l’espectre d’extrema dreta i populista actual a
nivell europeu, al parlar del partit com a tal, membres, polítiques, etc.
Però si hi ha fins ara, quatre qüestions fonamentals que l’emmarquen dins
el fenomen populista d’extrema dreta a nivell català: - El fet migratori
- El rebuig al islamisme
- Euro escepticisme
- Els contactes que ha tingut fins ara a nivell europeu
Però a la vegada defensa dues qüestions que l’allunyen del actual marc de
l’extrema dreta europea actual o post feixisme, com es vulgui dir, i que
segurament fa que no tingui uns aliats europeus clars en aquest: - Defensa dels valors laics occidentals.
- Defensa total en l’orientació sexual
- Drets de la dona
Amb aquests dos, per exemple, és difícil entendre’s amb els nous
moviments d’extrema dreta a l’Europa de l’est
Alex Canturri
