Des de fa temps veiem que alguns polítics i altres persones rellevants ens envien missatges explicant com són, o com es veuen ells mateixos, o com voldrien que els veiéssim nosaltres – el públic que vota – tot i que deuen saber perfectament que, si no són allò que diuen, menteixen i, si ho són realment, no cal que ho vagin pregonant que ja ens n’adonarem. De fet, no sé què és pitjor, que provin d’enganyar-nos o que de veritat es creguin aquestes qualitats meravelloses que manifesten tenir i que tenen la barra d’anunciar públicament.
El públic no se’n creu gairebé res d’aquestes auto afirmacions, només els molt adeptes ho troben bé, però hi ha molta gent que, fent servir el sentit comú, s’adona que les paraules no valen absolutament res si no van acompanyades d’accions. Ets ecologista? Ets d’esquerres? Ets … ? Doncs apa demostra-ho.
Aquestes afirmacions propagandístiques tenen dues conseqüències greus.
La primera és l’augment del descrèdit de la política i dels polítics. Qui es pot creure gent que va pel món posant-se medalles? Qui pot respectar unes persones que sembla que pensin que la gran majoria de gent – públic votant, allò que despectivament en diuen massa – té un nivell mental proper a la imbecil·litat? La majoria de persones encara procurem jutjar i decidir pensant en allò que les persones fan, no per allò que diuen i prou, malgrat que els creadors d’opinió s’esforcen molt per tal que les repeticions buides i, o falses, creïn opinió i influeixin en les decisions particulars de la gent.
La segona és el revers de la medalla. L’antítesi de les lloances autoproclamades es fan servir per desacreditar l’adversari, sense cap mena de raonament ni justificació. De manera que el discurs polític que hauria d’estimular el debat, el contrast entre opinions, que hauria de defugir les simplificacions interessades i que hauria de mantenir un nivell intel·lectual una mica elevat, fa justament el contrari. Aquest estil proper a les clavegueres, que arrossega adversaris i conceptes pel fang ja fa massa temps que dura, el país no es pot permetre aquest nivell tan mediocre de personatges públics que haurien de ser models de respecte, tolerància i comportament democràtic i ho són justament però de valors ben contraris: manca de criteri, manca de respecte i manca d’intel·ligència.
I recordem que el descrèdit de la política generalment afavoreix l’extrema dreta.
Teresa Calveres
