5 de juny
Avui s’ha convocat una trobada anti-repressiva al parc de l’estació del nord. Són moltes les entitats que s’hi han convocat amb l’objectiu de fer visibles els represaliats desconeguts, aquells que són víctimes de la repressió espanyola i de la ignorància per part de la generalitat.
Mi atanso als volts de les cinc de la tarda. Poca gent. La tarda és calorosa, demà dilluns és festa i molts estaran a la platja o a la muntanya gaudint d’aquesta aparent llibertat física que ens regala el final de la pandèmia i que ens mereixem tots.
Represaliats i amics estan allà, uns recollint diners per poder pagar les despeses de la seva defensa, altres pujant a l’escenari per cantar cançons de lluita i de llibertat i molts a les seves paradetes xerrant i parlant de què fem aquí, perquè som tan pocs, que resistir és guanyar i convençuts que no hem perdut efectius sinó tan sols una mica d’empenta o que potser després de la decepció a la majoria li cal refer-se, viure la normalitat i ja hi tornarem quan haguem passat la penitència per no haver-ho fet quan tocava.
Després d’escoltar els músics van pujant a l’escenari alguns dels que han rebut els “càstigs exemplaritzants” i expliquen la seva experiència i agraeixen la presència dels oients. Una d’aquestes persones és la Carme del FRONT COMÚ CONTRA LA REPRESSIÓ.
Aquí us deixo la transcripció del que diu des de l’escenari. Comparteixo les seves paraules i per això quan baixa de l’escenari vaig a saludar-la i li demano si puc disposar del seu discurs per publicar-lo al nostre bloc.
Aquí el teniu;
Em dic Carme i vaig participar en el Tall de la Jonquera com tantes d’altres i ara soc una més del conjunt de represaliats i represaliades d’aquest país, però recordem-ho: la repressió ve de molt lluny, no oblidem ni oblidarem les successives generacions de represaliats, torturats i morts que ens precedeixen!
Hem arribat on som perquè moltes de les persones que ens han precedit no es van rendir.
Si realment volem la Independència, nosaltres, tampoc ens podem rendir.
Alguns dels que van ser empresonats i represaliats fa trenta, quaranta anys encara són aquí entre nosaltres donant la cara i treballant en la lluita anti-repressiva i per la independència d’aquest país. Joves no els oblideu!
Companys i companyes, comencem a sortir del victimisme dels darrers anys. El victimisme ha estat un dels obstacles que ens ha impedit l’avenç en els nostres objectius. La gran eina que tenim ja no són els partits, ni Europa, som nosaltres mateixos: Coordinació i organització horitzontal i transversal.
Actes com aquest ens han de servir no només per donar visibilitat a la nostra existència activa de persones represaliades sinó per transformar-la en una eina política de mobilització insistent.
Un moviment anti-repressiu organitzat i fort per afrontar la repressió de forma col·lectiva, evitar sortides personals i convertir-la en una eina més per assolir els objectius polítics. Aquest és el nostre objectiu com a Front Comú Contra la Repressió.
Hem de sortir de l’atzucac en què ens sotmet no només l’estat de les clavegueres sinó i molt especialment el nostre govern. Un atzucac polític però també psicològic.
El govern de la Generalitat ens vol fer creure que no hi ha solució, que cal esperar unes noves generacions, bla, bla, bla. Han pactat la liquidació progressiva del nostre poble i això no ho consentirem. (Us en recordeu del conte de la granota?)
Som víctimes d’una indefensió apresa, cal vèncer d’una vegada la por però expliquem-ho als nostres pobles, als nostres territoris, als nostres barris. Encomanem de nou l’entusiasme necessari per avançar! Organitzem les nostres xarxes i mantinguem-nos units i que el moviment anti-repressiu en sigui el motor.
No convertirem la nostra lluita de tots aquests anys en cendra! Ara, malgrat les covardies i les traïcions dels polítics, malgrat la manipulació dels mitjans al servei de la classe política borbònica, malgrat tot això cal continuar i organitzar-nos!
No oblidarem tots els patriotes que ens precedeixen que van patir repressió en condicions encara més ferotges que les actuals!
Com va dir Gramsci:
- Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència
- Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme.
- I organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força.
Visca el Primer d’Octubre!
Visca la Lluita Anti-repressiva!
Visca els Països Catalans!
CARME del FRONT COMÚ CONTRA LA REPRESSIÓ
Alfons Carreras
