De resultes del temporal de llevant les vies del tren del maresme han quedat penjades a l’aire i la sorra que les fixava ja forma part del fons del mar. Enèsima denúncia dels batlles corresponents i burocràtica resposta del ministeri. Continuaran gastant uns quants calerons per tal de tornar la sorra al seu lloc. Fins al proper temporal. Aquí el TC no hi té res a fer, si el canvi climàtic, tossut, ens envia un altra tempesta i recupera la sorra al mar, ni militars ni tribunals poden acabar amb aquesta “desobediència” Però estúpidament les dragues encara gastaran esforços i diners i els funcionaris de torn tornaran altra vegada a contractar busos i autocars per tal que els usuaris diaris puguin arribar a la feina i cotitzar puntualment per mantenir funcionaris, autocar i dragues. Un cercle virtuós d’estupidesa.
Avui han obert l’entrada a Barcelona pel túnel de Glòries. No se sap ben bé quin era l’objectiu de fer tal obra, però si era reduir l’entrada de cotxes per aquest nus de la ciutat ben bé que ho han aconseguit. Es podria haver millorat fent un carril per bicis i patinets!. Espai per cotxes ja no hi hauria. Se suposa que els experts en mobilitat de l’ajuntament de Barcelona hi posaran algun remei. La idea de la batllessa per expulsar els cotxes de la ciutat és ja una dèria.
I què tenen en comú aquestes dues notícies aparegudes al mateix diari i al mateix dia?
Aparentment no estan relacionades perquè som un país esmicolat, som un país sense ànima, no tenim visió d’Estat, perquè no ho som ni ens deixen ser-ho. Potser en algun moment ens l’hem imaginat aquest país sencer, però ràpidament ens han fet creure que era impossible i que el que cal és resoldre els petits problemes locals i personals. Empetitint i trossejant aquests problemes no ens deixen pensar amb amplitud, de fet no ens deixen pensar!
I què carai té a veure la sorra de la platja de Vilassar amb el túnel de les Glòries? pensareu alguns assenyadament. Doncs res o molt, segons com es miri.
Si fóssim un país normal, ben normal, resoldríem les dificultat amb visió general. I miraríem què fan altres ciutats. Estic segur que la majoria de persones que treballen a Barcelona i viuen fora de la ciutat no tenen ganes de passar-se hores al cotxe cada dia. Però no tenen cap més remei que fer-ho doncs les alternatives són ben minses.
Si fóssim un país normal, això vol dir entre altres coses, gastar-nos els nostres impostos a casa nostra, ja fa temps que hauríem “llançat” els trens de la Renfe al mar i que se’ls emportés el temporal i a tots els seus funcionaris i ministres de la cort.
Si fóssim un país normal, ara mateix, tindríem un pla a 10-15 anys per fer unes infraestructures de transport públic a l’alçada del que ens mereixem. En el cas del Maresme no sé si arran de costa o per l’interior, trens moderns i ràpids haurien de fer fàcil l’entrada a Barcelona i l’alcaldessa del moment podria, ara sí, posar un carril de bicis pel túnel de les glòries sense tocar allò que no sona als conductors de vehicles amb quatre rodes.
Però ara mateix tenim davant de les “nostres” institucions uns líders que pensen en petit i en misèries que no resolen res. Uns jocs olímpics i una competició de vela que estan molt lluny de ser els “problemes que interessen a la gent”. Hem passat de pensar com a país durant una estona fins a l’1 d’octubre i després ens hem anat creient que era un somni. El malson és seguir amb aquesta política miserable del mentrestant. Les forces de l’Estat Espanyol han pres possessió de la política i dels polítics catalans.
No deixem que prenguin possessió de les nostres voluntats.
Si fóssim un país normal…………..
Embús al nou túnel de Les Glòries (Barcelona) 
Vies del tren fetes malbé pel temporal al Maresme (Vilassar de Mar)
10 d’abril 2022
Alfons Carreras
