Ja fa més de quatre anys, des d’aquell desencís tan cruel, que em vaig preguntant si finalment ens en sortirem. Serem capaços de crear aquest nou estat somiat on tinguem cura de la gent més necessitada de la societat? On desapareguin les cues a l’atenció pública de la salut? On les escoles donin una bona educació a tots els nostres infants vinguin d’on vinguin? On la política sigui propera al poble? On els emprenedors ho tinguin més fàcil per prosperar? On…
La llista de millores que tindrà el nou estat és tan llarga que no em veig capaç d’escriure-la, però el que si m’atreveixo a pensar és que totes i cada una de les millores socials que assolirem tenen solució; algunes a partir d’una nova constitució pensada per afavorir la societat i que es vagi adaptant al futur i altres amb més recursos que no ens faltaran quan ja no tinguem l’espoli recurrent que patim per part de l’Estat espanyol.
Però realment en serem capaços? Si voleu que us sigui franc, el que ara m’emboira el pensament són les accions tan lamentables dels polítics que ens representen a la Generalitat, però en el moment que sóc capaç d’oblidar-los i sols pensar en els meus amics, companys i veïns que segueixen tenint la idea de crear un nou estat, em torna a bullir la sang i estic segur que arribarà el dia que sortirem al carrer de nou, més convençuts i més preparats, i aquest cop sí que ho aconseguirem i tots aquests polítics que ara ens venen per tenir un bon sou que es vagin preparant a buscar feina.
Mentre això no arriba sols cal anar-nos preparant.
Carles
