Fa uns quants anys em pensava que sortint al carrer una bona colla ja n’hi havia prou per
aconseguir-ho tot, que la gent que organitzava les manifestacions eren una colla d’espontanis i
que els diners per muntar escenaris queien dels arbres.
Sí ,faig una mica de broma però tampoc tanta, no us penseu. Si feu una ullada a les xarxes
veureu que encara hi ha prou gent que manté aquesta màgia ben viva.
La realitat i, sobretot, el fet de col·laborar en la preparació d’una quants actes m’ha fet valorar
l’organització, el treball i els recursos materials; tres factors imprescindibles si es vol anar
endavant i fer avançar el procés cap a la independència.
El procés ja no existeix diuen, el moviment independentista està acabat i ara tornarem cap a
casa i deixarem que els polítics negociïn alguna cosa: Un estatutet? Un nou finançament?
Qualsevol cosa que permeti poder explicar que avancem cap a no sé ben bé on i qui dia passa
any empeny.
Jo ara crec que l’organització és necessària, que el procés està ben viu i que, si la “covid” ho
permet, aquest setembre ens comprarem les samarretes habituals i tornarem a sortir al carrer.
I, aquest any, procurarem mantenir-nos-hi durant tot el mes fins arribar al primer d’octubre
perquè el referèndum va existir, vam votar independència i hem de posar en valor aquest fet
que alguns volen que oblidem.
Teresa Calveres
