Entrevista a Elisenda Paluzie. Raons econòmiques per a una Catalunya independent

Elisenda Paluzie és degana de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona.




Estracte de l’entrevista (prèvia a la reunió Mas-Rajoy del pacte fiscal):


La situació d’asfíxia econòmica de Catalunya és avui insuportable. La meitat dels nostres impostos no reverteixen a Catalunya en forma de despesa pública.


En el supòsit que fóssim independents i assumíssim totes les competències que ara estan en mans de l’Estat espanyol (exèrcit, justícia, seguretat social, pensions, etc.) tindríem 13.000 milions de guanys nets per al nostre País. 


En un procés de cessessió, Catalunya, segons l’ordenament jurídic (Conveni de Viena) si Espanya no ens paga el que ens deu, no hauríem d’assumir el seu deute.


Les vies de trens que estan en territori català són nostres.


La societat catalana vol majoritàriament la Independència segons totes les enquestes. Al 2005 ja vam plantejar, en l’Estatut del Parlament, el “pacte fiscal” (recaptar tots els impostos i donar-ne una part en concepte de solidaritat i despeses estatals al nostre territori). No hi va haver cap voluntat política i el menysteniment i l’engany persistent ha anat en augment.


En el pressupost del 2012, l’Estat només ha invertit a Catalunya l’11% enlloc del 18 que li pertocaria.


El concert ens hagués beneficiat, però no ens hagués donat cap poder de decisió política. En unes circumstàncies com les que vivim avui dia d’asfíxia econòmica i de centralització política (presa de decisions), cal consultar els ciutadans i fer prevaler la democràcia amb un referèndum d’autodeterminació.