El darrer dilluns vam fer la sessió de formació sobre com difondre el nostre missatge en un entorn proper: familiars, companys de feina, veïns, grup d’amics, etc. Les lliçons que en vam aprendre ens seran molt útils, especialment en aquestes dates nadalenques de reunions familiars i de sopars amb els companys de feina.
Hi van assistir unes trenta persones, algunes d’elles vingudes d’altres assemblees territorials.
La sessió la va impartir en Lluís Vila, que primer ens va fer una explicació de la teoria psicològica de l’Anàlisi Transaccional i de quin és el registre (sistema) més adequat per dirigir-nos al nostre interlocutor per tal que rebi el nostre missatge d’una forma nítida, positiva i sense generar-li rebuig.
[…]
Després d’escoltar la teoria, ens vam dividir en grups i vam fer demostracions en directe simulant situacions reals de conversa amb familiars o amics.
Després de cada role-play, entre tots analitzàvem els registres emprats i els aspectes positius i negatius de les interaccions establertes.
De tot plegat vam extraure’n algunes conclusions:
– Hem d’emprar sempre, en les transaccions comunicatives amb els nostres interlocutors, el nostre sistema “Adult” (que dóna explicacions construïdes sobre arguments i coneixements estructurats i verificables) i ens hem d’adreçar al seu sistema “Adult”.
– Per evitar l’esclat d’un conflicte en la transacció comunicativa, no hem de respondre mai des del nostre sistema “Pare” a possibles provocacions (del tipus “la independència és una bajanada”) fetes des del sistema “Pare” d’un interlocutor que intenti adreçar-se al nostre sistema “Nen” per imposar-nos la seva autoritat, i per fer-nos evident que desconsidera el que nosaltres li puguem dir perquè ell està en possessió de la veritat (com a “Pare”) i nosaltres no sabem de què parlem. Si volem reconduir aquesta situació, tot i que aquesta actitud de l’interlocutor pretén tancar qualsevol via de comunicació, haurem de provar de donar resposta al seu intent de provocació des del nostre sistema “Adult” i adreçar-nos sempre al seu sistema “Adult”.
– Hem de tenir el nostre discurs ben après, amb arguments clars i amb el suport d’un mínim de dades sobre els punts més importants que fan evident la necessitat de la independència de Catalunya i de l’Estat propi.
– Si algú ens demana que vol aprofundir sobre algunes dades de la nostra conversa l’hem d’adreçar a les fonts d’informació existents, i mai hem de donar-li, de memòria, dades de les quals no n’estiguem prou segurs, ja que una equivocació en el que li diem pot tenir com a conseqüència que ja no es cregui res del que li hem dit.
– Si sobre la independència de Catalunya algú té una actitud totalment negacionista, cal preguntar-li si està disposat a parlar-ne sense crispacions, tot fent-li veure que una vegada hàgim decidit democràticament en la consulta quin és el model de país que volem, haurem de continuar entenent-nos respectuosament i convivint en una societat cohesionada que haurà d’afrontar els molts problemes que tenim plantejats. Si manté, però, una actitud d’enfrontament i de crispació no insistirem en el tema, i per donar per acabada la conversa li direm “bé, si un altre dia vols parlar tranquil·lament d’aquest tema ja saps que estic disposat a fer-ho”.
Us engresquem a posar en pràctica tots aquests consells durant les properes Festes, i sempre que en tinguem ocasió en qualsevol situació del nostre entorn personal.
També aprofitem per adjuntar-vos el nostre full d’argumentari resumit (en versions català i castellà) per tal que n’imprimiu alguns exemplars i els porteu a sobre en aquestes ocasions. Podem repartir-los als assistents, o simplement usar-los com a suport o guió d’allò que exposem.
Finalment, us animem vivament a seguir participant a les properes sessions que anirem realitzant.
Bones Festes a tots!
Horta-Guinardó per la Independència
Comissió de Dinamització Interna
