La tasca que tenim per davant les persones que treballem perquè Catalunya esdevingui un nou estat encara serà llarga i gens fàcil.
A l’ANC ens queda molta feina a fer per aconseguir una majoria social prou folgada que faci possible donar el pas definitiu que materialitzi la secessió de Catalunya del Regne d’Espanya. Encara hi ha molts catalans que tenen por de prendre una decisió afirmativa, bé perquè no ho veuen possible o perquè no s’atreveixen a fer-hi front, bé per desconeixement dels avantatges de l’estat propi i dels inconvenients de quedar-nos a Espanya.
Aconseguir que moltes d’aquestes persones donin el pas definitiu a favor de la independència de Catalunya no serà casual. Tampoc no s’ha de confiar només en els partits polítics. Sense el compromís i la col·laboració de la societat civil la independència de Catalunya pot esdevenir només un somni. O una magnífica realitat si prenem, en canvi, una actitud activa, amb ganes i convicció.
Permeteu-me ara que us exposi el que penso fer i quin serà el meu compromís: donaré tot el meu suport al President Mas i al seu govern, encara que la coalició que representa no sigui la que vaig votar. I ho faré perquè crec imprescindible que, davant d’aquesta oportunitat extraordinària, compti amb els màxims suports sempre que no es desviï de l’objectiu a què s’ha compromès, el més gran de totes les legislatures: Catalunya, nou estat a Europa.
Penso que si el President Mas s’arrisca personalment i el seu partit també, la ciutadania hauria de fer-li costat, sense condicions i a totes. Encara que les decisions i mesures que prengui no siguin les més encertades. Les recriminacions ja vindran després.
El Govern de la Generalitat, ERC i la resta de partits polítics que s’han posicionat clarament per la independència com a objectiu prioritari per aquesta legislatura, han de sentir que el poble català li fa costat, que no defallirem ni els deixarem de banda fins aconseguir-la.
A partir d’aquí, cadascú de nosaltres hauria d’assumir també la part de responsabilitat que com a ciutadà ens pertoqui, començant per fer extensió en els àmbits més propers: familiar, amical, professional, social, etc., arreu on sigui possible fer pedagogia i estendre els nostres arguments.
“Ara es l’hora, segadors…”
Enric Sánchez (HGxI)
